e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat
Nom: Xavier Rius
Lloc: Barcelona
 
Tinc tres fills, una dona que m'aguanta, un gos i una hipoteca que, com la resta de mortals, no para de pujar. M'hagués agradat ser notari, enginyer aeronàutic o catedràtic de física nuclear en excedència -com Vidal-Quadras, ver per on-, però no donava la talla i em vaig quedar en periodista.

Malgrat que l'ofici s'aprèn al carrer vaig fer la carrera a l'Autònoma, els cursos de doctorat a la Pompeu i el Diploma d'Estudis Avançats per l'Abat Oliba. No cal dir que la tesi -sobre el meu estimat Joan Puig i Ferreter (1882-1956)- l'arrossego des de fa una quinzena d'anys perquè la vida acadèmica i la periodística són gairebé incompatibles. També vaig ampliar estudis a Estrasburg amb una beca de la Fundació Comte de Godó i a Oxford amb una altra de la Fundación Ortega y Gasset.

Dec haver estat dels pocs periodistes -de fet només en conec dos més- que ha deixat La Vanguardia per iniciativa pròpia. Si m'hagués quedat ara cobraria un munt de triennis, però no podria fer els titulars que faig. També voldria donar-li les gràcies a un cap d'El Mundo, que va estar a punt de fer-me avorrir el periodisme. Li estic eternament agraït; sense ell no se m'hagués ocorregut mai fundar l'e-notícies.

He tingut la immensa sort també que m'han fet fora de tres llocs: de Catalunya Ràdio, quan encara governava CiU -ja es poden imaginar per què-. De la Universitat Internacional de Catalunya per haver publicat una collonada que no els hi va agradar, però atès que és de l'Opus tampoc té gaire mèrit. I de la piscina del meu poble tot i que després van rectificar. Entre d'altres mèrits professionals hi ha també una denúncia dels Mossos per desobediència a l'autoritat que va resultar ser falsa.

I finalment, sense arribar a la categoria de patum, aclarir que he col·laborat o col·laboro a TVE, Ràdio 4, ComRàdio, Cope a Catalunya, Onda Rambla, Ona Catalana i el Diari de Girona; on tenen la paciència de deixar-me escriure cada diumenge.
Els meus interessos
De les dues coses que estic més orgullós és haver fet la Matagalls-Montserrat -quatre cops: que consti- i haver llegit 'Les Bienveillantes, de Jonathan Littell, en la seva versió original: 894 planes sense comptar el glossari.
Rss Rss