27 de Febrer de 2009

Obama i la crisi

A mesura que passa el temps descobrim, des de la distància, que les il·lusions generades pel nou President dels Estats Units, Barak Obama, comencen a col·lisionar amb l’evidència de que, com diuen en castellà, “una cosa és predicar y otra dar trigo”.

Malgrat comptar amb un equip ministerial format per persones competents i experimentades, moltes de les quals procedeixen de les antigues administracions Clinton, les mesures de resposta d’Obama a la crisi econòmica no se separen massa de les que havia dissenyat l’anterior administració republicana. D’una banda, comprometre centenars de bilions de dòlars per tapar la bretxa que s’ha obert en el sistema financer nordamericà, que estén els seus efectes a nivell mundial; I, segons sembla, d’altra banda, donar ales a les temptacions nacionalistes dels que volen tancar el mercat nordamericà  a les importacions procedents de  tercers països.

La suma del descontrol en la despesa i d’alçament de muralles proteccionistes pot portar-nos a un escenari d’una llarga i profunda depressió internacional. Si des d’Europa no som capaços de construir una sortida conjunta i eficaç a la crisi, tots sortirem molt perjudicats. I particularment Espanya, que s’endeuta a un ritme de 800 milions d’euros al dia i a on els aturats creixen a un ritme aterridor.