06 de Març de 2009

Imposicions al cinema

Aquests dies el Govern tripartit ha tornat a la càrrega amb la seva intenció de fer una llei que obligui a les distribuïdores cinematogràfiques a doblar en català -o bé a subtitular en aquesta llengua- el cinquanta per cent de les pel·lícules. La iniciativa de la Generalitat ja ha aixecat les protestes de les empreses distribuïdores, que tenen molt clar que no poden permetre’s haver de  doblar o subtitular les pel·lícules a totes les llengües de l’Estat.

A aquestes alçades no resulta gens sorprenent veure al Govern tripartit anant en contra dels criteris del mercat i apostant per la imposició de la llengua tant a les empreses com als ciutadans.  Però la Generalitat sap perfectament que no existeix una demanda suficient de pel·lícules en català, i que si això fos així probablement les empreses distribuïdores i exhibidores serien les primeres interessades en oferir el que els reclamés el mercat.

La inconsciència del govern es tan gran que fa por, perquè no té cap problema en col·locar en la corda fluixa a un sector que ja fa temps que no està en el seu millor moment -tots hem vist com en els darrers anys tancaven les sales d’exhibició que coneixíem de tota la vida-. A més,  les majors no tenen cap problema en assegurar que si les coses es posen difícils podrien deixar de projectar les seves pel·lícules a Catalunya. Imaginin el panorama.