27 d'Abril de 2009

Els sindicats són un escàndol

Em sembla escandalós, simplement. M’estic referint a l’actitud dels dos principals sindicats del país. Escandalós el seu silenci còmplice amb el govern de Zapatero i escandalosa la seva desprotecció cap als 8.000 homes i dones que cada dia perden el seu lloc de treball mentre que des de les principals centrals sindicals es fa com si se’ls mirés però no se’ls veiés.

Fa algun temps vaig llegir una entrevista a Cándido Méndez. El periodista li preguntava sobre l’actitud inactiva dels sindicats davant la situació i Méndez va contestar que mentre el govern no fes retallades socials els sindicats no es plantejarien mobilitzacions.

Ja han passat vàries setmanes des de l’entrevista i ara, quan amb més de quatre milions d’aturats s’han batut tos els rècords d’atur en aquest país, jo li demanaria al màxim responsable d’UGT  que m’expliqui com descriuria la inexistent política econòmica del govern; una política que ens ha portat, entre d’altres qüestions, a que de cada quatre llocs de treball que es perden diàriament a la UE tres corresponguin a Espanya. Senyors d’UGT i CC.OO., no estem davant la pitjor de les polítiques socials possible? Hem d’esperar a arribar als cinc milions d’homes i dones aturats perquè els sindicats reaccionin?

Segurament no serà massa “políticament correcte” que un polític digui segons quines coses dels sindicats. Però, la veritat, em preocupa més el veí que ahir em va aturar a Badalona i que, amb dos fills,  s’ha quedat a l’atur. Així que ho dic ben clar: l’actitud dels sindicats em sembla un escàndol majúscul.