06 d'Octubre del 2008
El passat dissabte 27 de setembre vaig ser a l’estadi de Montjuïc, i vaig poder veure amb els meus propis ulls com es van desenvolupar els incidents provocats pels Boixos Nois. Després de veure el que vaig veure, no puc entendre les declaracions del responsable dels Mossos d’Esquadra justificant la no intervenció sobre els Boixos Nois, argumentant que les grades de l’estadi són molt verticals i les conseqüències haguessin estat pitjors.
Sembla ser que des de la direcció dels Mossos es considera que el més important de tot és garantir la seguretat dels Boixos Nois, tot i que la seva actuació pugui provocar que qualsevol persona pacífica que va al futbol a passar-s’ho bé rebi l’impacte, potser mortal, d’una bengala. Qualsevol de les quatre o cinc bengales que es van llençar contra els aficionats de l’Espanyol hauria pogut provocar un accident...
Continuar llegint...
25 de Setembre del 2008
Va ser ahir, durant la compareixença de Solbes en el Congrés dels Diputats. El ministre d’Economia va afirmar, sense posar-se vermell, que estem davant d’una profunda crisi.
Solbes -l’home que fa escassament quatre mesos no dubtava en qualificar d’antipatriota a aquells que des del Partit Popular advertíem del greu deteriorament de la nostra situació econòmica i de les conseqüències que aquesta situació comportaria a les famílies, empreses, i per al creixement en general- pretén avui que els espanyols confiem en la seva bona mà per dirigir amb garanties els comptes de l’Estat.
Avui Espanya està en una situació difícil. Possiblement l’única veritat que hagi dit Solbes en els darrers temps ha estat que l’actual situació econòmica no té precedents en els darrers setanta anys. I ara jo em pregunto si aquells que...
Continuar llegint...
18 de Setembre del 2008
Quan alguns socialistes intenten desvincular la crisi financera que viuen els Estats Units de la crisi que vivim a Espanya, ho fan amb una clara intenció i també d’una manera equivocada. Si bé és cert que les dues crisis presenten aspectes diferents, no és menys cert que la crisi que vivim aquí té connotacions molt preocupants i no menys greus que la que s’està vivint als Estats Units.
Es diu que a Espanya no tenim hipoteques subprime i això és cert. Però les conseqüències de les hipoteques subprime a l’economia dels EUA són limitades. Estem parlant de 500.000 milions d’euros, una quantitat de diners que -si bé és important- tampoc no representa cap trauma per a un país com aquell. En canvi, aquí a casa, estem parlant d’una crisi, segurament més estructural, a causa de l’ensorrament del...
Continuar llegint...
11 de Juny del 2008
Escric aquestes línies impactat per dues coses. Una, l’efecte que fa anar al supermercat i veure els prestatges de les verdures i fruites completament buits. I la segona, per aquesta història de que el govern, amb Zapatero al capdavant, es continuï negant, a aquestes alçades, a utilitzar la paraula crisi. Com si el problema no fos la situació econòmica, sinó el diccionari.
El senyor Solbes deia fa poques setmanes que Espanya es troba en una posició “molt còmoda” per fer front a un menor creixement econòmic en els propers exercicis. Desgraciadament, però, tant Solbes com Zapatero obliden l’important detall de que les famílies no es troben en una situació tan còmoda. Amb l’atur creixent en determinats sectors, l’Euríbor i les hipoteques pujant i els preus dels aliments desbocats, la situació afecta, en major o menor grau,...
Continuar llegint...
05 de Juny del 2008
Els dos tripartits van fer promeses sobre la sanitat que el temps ha esfumat. Van prometre que els metges catalans tindrien 1.500 pacients de mitjana, i ara en tenen prop de 2.000. De la visita mínima de 10 minuts, ningú n’ha tornat a parlar. De l'atenció del metge o de l'infermer en menys de 48 hores, res de res. Per no parlar de les llistes d'espera, que han passat de 52.442 al 2003 a 51.385 al 2007 –ambdues dades a 31 de desembre – Les realitats són les que són.
I com que la realitat molesta, el tripartit comença a fer invents. Primer van forçar la jubilació forçada dels metges de més de 65 anys, la majoria especialistes. I ara hem d’agafar a tota presa metges especialistes de fora d'Espanya. El més curiós és que els metges especialistes catalans emigren fora d'Espanya perquè aquí els sous són inferiors. Per tant, la proposta...
Continuar llegint...
Rss