19 d'Octubre del 2009
Vull començar aquest article deixant les coses clares: sóc soci de l’Espanyol des de fa més de vint i cinc anys i, per tant, si algun soci o aficionat al Barça opina que potser no tinc autoritat per dir el que penso, és possible que tingui la seva raó. Però no em resisteixo a parlar del que em sembla una utilització per fins personals per part de Laporta de la cadira de la presidència del Barça.
El Barça no és més que un club, però sí que representa, esportivament, una part majoritària dels ciutadans de Catalunya, així com un nombrós nombre de ciutadans de la resta d’Espanya. Per això resulta més impresentable, si cap, el comportament del seu president. Ara no els estic parlant del memorable episodi que va protagonitzar a un control de l’aeroport quan es va treure els pantalons; els parlo de la...
Continuar llegint...
28 de Setembre del 2009
El primer que vull dir és que les filles de ZP poden vestir-se com millor els sembli. Quedi clar, per tant, que aquí no estem fent un debat sobre modes urbanes. Del que jo vull parlar és de la imatge del país que està donant el President del Govern, i del fet que cada dia que passa es posa més en evidència la incapacitat de Zapatero per poder estar a l’alçada del seu càrrec.
Ja no és únicament que a qualsevol persona normal li resulti difícil d’entendre que es pugui demanar respecte per la imatge d’unes menors quan els seus pares se les emporten de vacances al punt del planeta a on - durant tres dies- hi ha més fotògrafs per metro quadrat. A més, el mestre del talant que tenim governant el país pretén censurar fotografies oficials que ell mateix es fa amb el President dels Estats Units. Tot un exercici de coherència.
...
Continuar llegint...
03 de Juny del 2009
Haig de confessar que la llei que prepara el govern de Catalunya sobre l’arrelament dels immigrants, m’ha deixat perplex i que el que he llegit i escoltat fins ara no m’agrada.
El primer que no m’agrada és que cadascuna de les comunitats autònomes marqui les seves pròpies regles del joc en tot allò que es refereix a les polítiques d’immigració. Podem arribar a l’absurd de que a Espanya existeixin, d’aquí a uns anys, 17 polítiques d’immigració diferents; un fet que seria, al meu entendre, un autèntic disbarat. Sóc dels que defensen una única regulació en el marc de la UE. En cas contrari, podríem arribar a una situació en la que aquelles comunitats o països que disposin d’una regulació més beneficiosa per als immigrants es converteixin en el punt de destí de la majoria de la immigració,...
Continuar llegint...
18 de Maig del 2009
Em va produir indignació i tristesa l’espectacle que va donar una part important de les graderies a la final de la Copa del Rei i això m’ha portat a una reflexió. Els avanço que aquesta reflexió no té res a veure amb ser o no simpatizant d’un equip o un altre. Res no té a veure amb l’esport o amb el futbol. Es simplement política, perquè de fet és de política del que estem parlant.
El que va passar a Mestalla no és fruit de la improvisació ni de la reacció d’una minoria radical, tal i com s’ha apuntat des de la bona fe; ni és un fet que hem de veure des de la normalitat, tal i com es va dir, de manera irresponsable, des del PSC. Alguna cosa està passant, i es tracta d’alguna cosa greu quan en un país l’himne nacional és esbroncat com si fos la senya d’identitat del pitjor dels...
Continuar llegint...
27 d'Abril del 2009
Em sembla escandalós, simplement. M’estic referint a l’actitud dels dos principals sindicats del país. Escandalós el seu silenci còmplice amb el govern de Zapatero i escandalosa la seva desprotecció cap als 8.000 homes i dones que cada dia perden el seu lloc de treball mentre que des de les principals centrals sindicals es fa com si se’ls mirés però no se’ls veiés.
Fa algun temps vaig llegir una entrevista a Cándido Méndez. El periodista li preguntava sobre l’actitud inactiva dels sindicats davant la situació i Méndez va contestar que mentre el govern no fes retallades socials els sindicats no es plantejarien mobilitzacions.
Ja han passat vàries setmanes des de l’entrevista i ara, quan amb més de quatre milions d’aturats s’han batut tos els rècords d’atur en aquest país, jo li demanaria al...
Continuar llegint...
05 d'Abril del 2009
Molts es pregunten com és possible que els socialistes, que ara governen a totes les institucions, en mig de la pitjor crisi econòmica que poden recordar els menors de 50 anys, no tinguin a les enquestes càstig més gran per part dels electors catalans. Malgrat la destrucció massiva de l’ocupació, que ha destrossat les promeses electorals de Zapatero i de Carme Chacón, els socialistes segueixen mantenint a les enquestes un vot fidel i inamovible, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana; un vot que sembla lligat no a la realitat actual sin a una memòria llunyana.
No és casualitat que els socialistes catalans, arraconats per la crisi, no tinguin més excusa per defensar-se que plantejar als seus votants el següent plantejament: siguin quins siguin els seus errors, ells són la esquerra, i una persona d’esquerres té l’obligació moral de votar als...
Continuar llegint...
23 de Març del 2009
Els catalans tenim un problema seriós: el màxim responsable de la policia, Joan Saura, és algú que no creu en la policia ni en la funció que aquesta realitza. I el greu del tema és que els propis subordinats del Conseller ho tenen molt clar.
Ser mosso en aquests moments deu implicar una dosi de tristesa molt gran. Saber que en els moments complicats el teu principal responsable sempre et deixarà tirat, que mai no estarà al teu costat i que mai donarà la cara per defensarte –perquè en alguna ocasió et pots equivocar- deu provocar una sensació de soledat important.
La tasca de la policia no és fàcil. Possiblement els policies són els funcionaris als que s’observa amb més atenció en totes i cadascuna de les seves accions. Per això, i també per responsabilitat, sembla raonable que aquells que la dirigeixen es mostrin...
Continuar llegint...
06 de Març del 2009
Aquests dies el Govern tripartit ha tornat a la càrrega amb la seva intenció de fer una llei que obligui a les distribuïdores cinematogràfiques a doblar en català -o bé a subtitular en aquesta llengua- el cinquanta per cent de les pel·lícules. La iniciativa de la Generalitat ja ha aixecat les protestes de les empreses distribuïdores, que tenen molt clar que no poden permetre’s haver de doblar o subtitular les pel·lícules a totes les llengües de l’Estat.
A aquestes alçades no resulta gens sorprenent veure al Govern tripartit anant en contra dels criteris del mercat i apostant per la imposició de la llengua tant a les empreses com als ciutadans. Però la Generalitat sap perfectament que no existeix una demanda suficient de pel·lícules en català, i que si això fos així probablement les empreses distribuïdores i...
Continuar llegint...
27 de Febrer del 2009
A mesura que passa el temps descobrim, des de la distància, que les il·lusions generades pel nou President dels Estats Units, Barak Obama, comencen a col·lisionar amb l’evidència de que, com diuen en castellà, “una cosa és predicar y otra dar trigo”.
Malgrat comptar amb un equip ministerial format per persones competents i experimentades, moltes de les quals procedeixen de les antigues administracions Clinton, les mesures de resposta d’Obama a la crisi econòmica no se separen massa de les que havia dissenyat l’anterior administració republicana. D’una banda, comprometre centenars de bilions de dòlars per tapar la bretxa que s’ha obert en el sistema financer nordamericà, que estén els seus efectes a nivell mundial; I, segons sembla, d’altra banda, donar ales a les temptacions nacionalistes dels que volen tancar el mercat nordamericà a les...
Continuar llegint...
19 de Febrer del 2009
Els polítics del segon Tripartit s’omplen sempre la boca amb la seva pretesa superioritat moral. En la pràctica, pel que es veu, acostumen a tenir comportaments ben allunyats del que prediquen.
Un exemple és com els comunistes protegeixen als seus quan els atrapen fen il·legalitats. Parlo del cas del fins ara Cap de Premsa dels Mossos d’Esquadra, que ha estat enxampat filtrant informació confidencial d’una investigació de la policia sobre una trama de corrupció i narcotràfic.
El poc rebombori que ha provocat el cas demostra que a Catalunya tenim una societat adormida, que s’ho empassa tot. En una societat amb una bona salut democràtica, un cas així seria un escàndol i comportaria el cessament i la total condemna moral de qui ha tingut un comportament tan contrari a les lleis i l’ètica.
I en lloc d’això el Tripartit el que fa...
Continuar llegint...
1
Rss