10 de Setembre de 2012

Suplicar els nostres diners i pagar interessos?, ja n'hi ha prou!

Tan li fa si ets catalanista, espanyolista o europeista  si vius i treballes a Catalunya, si ets empresari, treballador, autònom o assalariat català ja en deus de estar fart, d’aquesta situació.
L’altre dia un empresari que fins fa uns mesos mai no hauria pensat que em parlés d’aquesta manera, em deia:

“Aniré a manifestar-me l’ Onze de Setembre. No puc mes, la situació financera a Catalunya es insostenible. Treballem i no cobrem, les administracions ens deuen molts diners i no podem aguantar.  De l’esforç i la feina dels nostres treballadors i empreses, també de les famílies i del moviment econòmic que genera  Catalunya hi ha 16.000 milions de euros que cada any marxen  i no tornen”. I seguia així, “ja en hi ha prou!. Nosaltres em de recaptar els nostres propis diners i administrar-los, després ja serem solidaris”.

Jo que l’escoltava pensava, està dient el que fa temps els polítics catalanistes i la part de la societat civil mes conscienciada i amb sentiment de pertinença a  la nació catalana ja deien. Ara, aquest empresari ha donat el pas, com també ho han fet gairebé el 80% dels catalans, ja en hi ha prou!.

La ciutadania catalana ja en té prou. Ara ja no tornarem enrere. Volem continuar sent un país capdavanter amb molts aspectes,  un país on sempre em prioritzat el treball, l’esforç, el sentit de la responsabilitat i de pertinença. No volem haver de suplicar  a aquells els quals els hi hem transferit els nostres diners que ens el deixin i, a sobre, ens cobrin interessos. És més, ens volen ridiculitzar fent-nos pidolar per poder mal pagar nòmines i factures endarrerides. No ens serveix que ens recordin la mala administració del recursos dels darrers anys a Catalunya, ja que Espanya tampoc a estat un bon exemple, precisament.

Sincerament no hi ha una altra sortida. El temps ens donarà la raó i esperem que tant els dirigents Espanyols  com els Europeus ho entenguin aviat i anem avançant pas a pas per, d’una manera assenyada, començant per el Pacte Fiscal, la actual situació de dependència fiscal i econòmica canviï. la nostra relació econòmica amb la resta del Estat Espanyol sigui un cop recaptats i administrats els nostres recursos aquí. Es la única manera que Catalunya se’n pugui sortir però de retruc Espanya tindrà alguna opció, sino tots fora de Europa i misèria per molt de temps.

La Diada serà un clam sense aturador que tindrà continuïtat tota la tardor i el proper curs polític.
Es a les mans del Govern del Estat Espanyol  la capacitat d’entendre una nova realitat. D’aquesta capacitat en  dependran moltes coses, no solament les possibles eleccions anticipades o fins i tot la insubmissió fiscal,   sino també un tema que creix en una segona onada i encara s’incrementaria de manera exponencial i no es altre que el sentiment independentista.

Força, catalans! I coratge, President Mas! El dia 20 de setembre i més endavant la força de tots estarà a la taula de negociació, només una visió de estadista del President Rajoy, amb mires amplies i de futur, poden equilibrar una situació negativa per a Catalunya des de  fa més de trenta anys.

Els nostres recursos primer aquí. Després ja vindrà la solidaritat. No hi ha alternativa, ja n’ hi ha prou de que es quedin  el que és nostre i ens correspon