05 d'Octubre de 2011

Aquets primers nou mesos del nou govern català, han estat d’una gran valentia i responsabilitat, de dir i mostrar la realitat i a la vegada posar-se a treballar en solucions per redreçar i reorientar els departaments o serveis que estaven en fallida des d’un punt de vista econòmic. I malauradament l’àmbit econòmic és el que ha servit com primer argument i de més pes per prendre decisions gens fàcils i dures per tots; Ciutadans, entitats, tècnics, professionals i polítics. Ara bé, darrera de tota decisió relacionada en l’economia, avalada per les dades que el govern ens fa arribar tenint-ne un coneixement real i també mitjançant auditories externes i els sistemes de control,  hi ha una justificació social.

Tothom, ja fa dos anys, tenia clar que s’haurien de prendre mesures i que s’hauria d’actuar. De manera tímida l’anterior govern ja va començar amb discretes i dissimulades retallades i ha anat en augment a partir del moment que les urnes, tant en eleccions autonòmiques com municipals han permès que els governants hagin assumit, sense altre opció, una actitud responsable essent conseqüents amb la crua realitat.  I ara serà el torn de l’Estat, on esperem que els propers governants resultants dels comicis del 20N posin sense por els comptes damunt la taula; uns comptes que malgrat ja seríem mereixedors de conèixer, el pes electoral condiciona la seva veritat.  El futur més immediat esdevé una incògnita però també és ben cert que és una oportunitat de construir-lo entre tots aconseguint que els serveis públics puguin continuar en un camí orientat a la equitat, universalitat i priorització. I per assolir-ho és essencial que els tècnics especialistes en cada camp siguin escoltats i tinguts en compte, i que aquests a la seva vegada actuïn de manera menys partidària deixant de banda corporativismes i veient la realitat actual com un tot que cal harmonitzar.

És en aquest punt, i referint-me en particular a l’evolució del sistema sanitari, on és fonamental  la veu i el criteri professional del metge clínic. No solament la del gestor sanitari ni l’economista de la salut; El vertader protagonista és el clínic i sobre criteris d’excel·lència mèdica, qualitat de processos, priorització de recursos en processos i patologies així com continuar afavorint aquelles institucions i equips que són capdavanters en investigació, estudi i innovació tecnològica en el camp de la salut. La fixació de la priorització de criteris, circuits i equips donarà el resultat de a on es destinen el recursos disponibles. Evidentment tenim una manca de  recursos econòmics,  i és aquí on vindrà la discussió i debat de caire més polític per cercar les millors solucions que sustentin el sistema; Ja sigui copagament, augment  d’impostos, taxes que gravin alcohol, benzina, mòbils, etc.

Voldria també fer incís en quelcom ja sabut i és el fet que la classe mèdica espanyola i en especial la catalana està mal pagada respecte als facultatius europeus, així com també el que destinem a cada ciutadà en euros per càpita està per sota de la mitjana europea. Aquestes dues variables també s’haurien de corregir d’entrada i, com a vasos comunicants, disminuir d’altres partides de departaments no bàsics socialment, com sí que ho són la sanitat, l’educació, el benestar social i la seguretat, a on la associació públic privada ha de treballar i actuar de forma conjunta per la optimització dels recursos amb objectius comuns.

Cal apel·lar a l’opinió pública i reconèixer el mèrit també de la responsabilitat del nou Govern, que lluny d’emmascarar una realitat dramàtica assumeix els reptes amb valentia. L’actual executiu ha pres decisions com a un fet prioritari davant la tardança dels seus predecessors; L’oposició parlamentària, en determinats moments i casos, ha exercit el seu paper amb un excés de amb contundència com si de cap d’ells tampoc en derivés cap responsabilitat, ja sigui per els anys en que han ostentat el poder on per que podrien haver reclamat a Madrid el pagament dels més de 150 milions d’euros que es deuen al sistema sanitari català. Considero que pel futur del nostre sistema els quatre departaments anomenats, i especialment en sanitat, cal deixar de banda el partidisme i buscar el treball i la discussió en base als criteris professionals abans anomenats, evitar el populisme simplista que subestima la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes, per què en definitiva amb tot això qui hi perd és el país i la seva gent. I en aquest arc de debat públic sobre el futur de la cosa pública i de la seva gestió el paper dels sindicats i comitès d’empresa també és fonamental. També és el seu moment de sumar i fer la feina en defensa de les seves responsabilitats però sense demagògies i mitges veritats.

En sanitat, educació i benestar, els malalts, estudiants i ancians de cap manera es poden utilitzar com escut de les nostres mancances, arguments o des encontres com per desgràcia algun professional o polític de manera esporàdica ha fet. Tenim exemples clars d’hospitals, corporacions o mútues a on s’ha prioritzat en base a criteris professionals i s’ha exercit la responsabilitat de cadascú, també amb sacrificis per part del personal mèdic, però que han demostrat que amb voluntat i esforç ara, el futur té una possibilitat.

I des d’aquí clamo a que aquest cedir no sigui fonamentalment  dels facultatius. Des d’aquí faig una lloança a la valentia del President Mas i del Conseller Boi Ruiz i del seu equip en la presa de decisions. Des d’aquí  faig una crida  per a que els ciutadans de Catalunya facin un ús eficient dels recursos públics. Junts amb la transparència del Govern, l’eficàcia dels professionals i l’eficiència en l’ús dels recursos per part dels ciutadans aconseguirem crear i desenvolupar un model sanitari i social per el segle XXI basat en la qualitat, l’excel·lència i el ciutadà com eix i protagonista del sistema.