22 de Febrer de 2012

Quan parlem de l’impost per estada veiem que la població en general ho veu bé, fonamentalment perquè pensem que qui ho paga és un altre i també sabem que en altres destinacions ja ho hem pagat i entra dins de la normalitat.

Ara bé quan es va plantejar al sector turístic en general i especialment el que treballa amb volum i preus ajustats no els hi encaixa. Des que es va plantejar per part del Govern fins ara s’ha adaptat a les demandes i fets diferencials segons el territori, segons les categories d’allotjament, s’han adequat les tarifes, s’han tingut en compte l’edat d’exempció fins els setze anys, s’ha ampliat fins el 30 % la part que va als Ajuntaments i altres aspectes fruit del diàleg amb els representants dels ens locals i sobretot amb els del sector turístic, als quals hem d’agrair la dedicació i capacitat de diàleg que han tingut en tot moment a pesar de ser una qüestió no desitjada però que també i fruit d’una decisió del propi President després de parlar amb aquests representants va decidir donar un marge d’aplicació fins l’1 de novembre.

Fet que permet poder preparar amb més temps a tots els interlocutors d’aquest divers i complicat sector, de manera que la seva aplicació ja sigui avaluada amb temps i forma.

Crec que aquest retard ha de servir per parlar més que mai sobre la sostenibilitat econòmica de la promoció turística de Catalunya, a la vegada que del manteniment i inversions que com a destinació necessitem per continuar sent competitius i líders.

Aquest Fons per al Foment del Turisme que es crea per donar continuïtat i sostenibilitat a la promoció turística catalana s’ha de nodrir, el Govern ha vist que la millor manera és en base a aquest impost, crec que la reflexió pausada del sector acabarà concloent el mateix, però és bo que sigui fruit de la reflexió, discussió i posada sobre la taula dels recursos públics i privats de què es disposen en aquest moment i dels que es preveu en un futur.

El turisme és tant important per a Catalunya en aquets moments, que no fer aquest esforç seria imperdonable.