02 de Juliol de 2012

Escric aquestes línies en un moment personal no agradable. Per ningú ho seria. Les darreres setmanes, l’entitat que dóna servei sanitari a la Selva Marítima i l’Alt Maresme i jo mateix hem estat focus d’atenció d’alguns mitjans de comunicació per diferents debats polítics, be siguin locals o nacionals. Però la mateixa tranquil·litat que jo tinc de ben segur que la té la Corporació. Per això, desitjo que qui demana explicacions tingui respostes el més ràpid possible per poder separar el debat polític o visions de model sanitari diferents, del dia a dia d’una institució i el seu personal que necessiten totes les energies per donar l’atenció que requereix un moment complicat com el que estem vivint.

El 1989 vaig començar a treballar a l’Hospital Sant Jaume de Blanes (abans ja ho havia fet al de Calella). Fins l’any 2003 vaig compartir jornades de treball, guàrdies, jornades quirúrgiques, sessions clíniques amb companys i companyes tant sanitaris com  administratius, personal del servei de bugaderia, cafeteria, cuina, comitès d’empresa, associació de facultatius, direcció o consells rectors. La meva trajectòria ha passat per algunes d’aquestes àrees, conec bé la casa, conec molt bé als que van ser companys de treball i conseqüentment, ells també a mi. Per tant, he estat fent la feina de metge però en diferents moments he tingut la sort de poder-me implicar activament en altres àmbits de la professió com l’APF (Associació de Professionals Facultatius), el Comitè d’empresa, el sindicat de metges i, a mitjans del 2003, vaig entrar a formar part del Consell Rector com a representant de l’Ajuntament de Lloret de Mar.

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva té el seu origen en organismes locals i congregacions religioses, passant per una transformació a base de molt esforç i amb una enorme voluntat d’aconseguir un alt nivell professional, així com equipaments d’alta qualitat. La Corporació és el producte dels esforços de molts, és el resultat d’un projecte sanitari col·lectiu engrescador. En aquest procés d’anys ens hi vàrem deixar moltes energies, però igual que ho vam fer en aquells moments, es continua fent ara amb tota la professionalitat i rigor, tant a nivell personal com col·lectiu. Aquestes qualitats estant presents en totes les àrees, des de les més bàsiques fins a la pròpia Direcció.

Durant aquests aproximadament 25 anys, els serveis sanitaris a les dues comarques han fet un salt estratosfèric en qualitat, en mitjans, en dispositius i en servei de cara a la població que hi resideix o que ens visita, des de l’atenció primària a l’especialitzada, així com els serveis sociosanitaris, o els de transport sanitari tant d’emergències com urgent i programat. Si bé és cert que aquesta evolució s’ha anat produint de forma paral·lel a a gairebé tot Catalunya, també ho és que la Corporació ha estat pionera en història clínica compartida, en aplicació de la recepta electrònica, en cirurgia ambulatòria, en coordinació primària-especialitzada, en suport a entitats sociosanitàries de la zona evitant reingressos, i en tantes i tantes qüestions que amb posterioritat s’han anat implantant arreu del país. També en gestió de mútues i assegurances de viatge i d’altres ingressos aliens als del Catsalut, reportant ingressos que després es reinverteixen en la sanitat pública, per poder mantenir plantilles o programes que d’altra manera seria impossible.

Són 9 els anys que porto dedicant-me a la política, primer com Alcalde de Lloret de Mar i després com a Diputat al Parlament de Catalunya, i em preocupa que les males arts d’alguns que l’exerceixen acabin minant i destruint el que la mateixa política ha construït juntament i fonamentalment amb tota aquella gent que abans he esmentat i  que, actualment, segueix al peu del canó amb les noves incorporacions. Necessitem que creguin en el sistema, que no perdin la confiança, que continuïn implicats, que estiguin segurs i convençuts que qui els dirigeix i qui està al seu costat de dalt a baix o de baix a dalt forma part del mateix projecte. Que lluita inequívocament pel mateix: donar el millor servei sanitari a la població de les dues comarques.

No tingueu dubtes de la feina ben feta a l’ara anomenada Corporació de Salut. Jo que he sortit als mitjans, que relaten investigacions o surten noticies que poden fer pensar el pitjor. Els òrgans competents ja han estudiat i sentenciat desestimant totes les demandes. A mi em tindran a la seva disposició tantes vegades com sigui necessari. Si cal tornaré a explicar, passats entre set i dotze anys, un relat que ja va ser analitzat i arxivat en el seu dia. Estic ben tranquil, com ho he estat sempre, del meu comportament personal i professional.

El que no vull, i lluitaré amb totes les meves forces, és que minin la moral dels que dia a dia treballen per treure la institució i la feina endavant, del més nou al més antic dels seus treballadors. La Corporació de Salut del Maresme i la Selva és un exemple del que es pot fer amb pocs mitjans sobretot  econòmics, com de la força treta de sota les pedres en moments de col·lapse d’urgències, una jornada quirúrgica extensa, unes consultes externes densíssimes, o una planta d’ingrés on el factor humà sempre ha estat per davant.  
Lluitaré per defensar la gestió feta per la Direcció Mèdica, la Gerència, el Consell Rector o els diferents Presidents. Encara que a vegades pogués tenir un criteri diferent, a la Corporació mai he intuït, o vist, o sentit res que pogués fer pensar qualsevol dels qualificatius negatius i condemnables que hem pogut observar en alguns mitjans  darrerament.

No ho veig necessari d’entrada, però si el Parlament de Catalunya o qualsevol altre estament oficial vol investigar o tenir coneixement de les actuacions de la Corporació,  estic segur que estaran perfectament documentades, sigui en etapes d’un govern català d’un color o d’un altre. Ja ens agradaria que el desig i les ganes que alguns  posen per treure allò que no existeix, posessin ara i amb anterioritat la mateixa energia perquè la institució tingués més recursos per millorar el servei i que els seu personal i òrgans directius poguessin treballar amb millors condicions.

Per acabar, vull deixar ben palesa la meva defensa del model de la Corporació, transmetre la confiança en el sistema i refermar la meva voluntat de transparència en uns moments en que tots hem de reinventar-nos per no perdre tot allò aconseguit; i mirar un futur diferent però capaç de seguir donant la resposta que el ciutadà precisa.