14 de Maig de 2010

Zapatero, sol i contra ell mateix

S’ha evaporat. El qui es proclamava “defensor dels dèbils, dels treballadors, dels pensionistes, de les viudes, dels nadons i dels dependents”, s’ha evaporat. Totes aquestes persones, i moltes més, s’han quedat sense redemptor. Zapatero, actuant contra el que venia dient i contra les seves promeses electorals, ha pres mesures més dures i dràstiques que les que, en el seu temps, prengué Aznar  per salvar l’economia.

Tot allò que no va fer quan li ho demanaven en el Parlament, ho ha hagut de fer ara per manament de la Unió Europea i després d’una trucada telefònica d’Obama. «O això o el teu país se’n va a fer punyetes», pot ser el resum d’aquelles exigències. I ho ha hagut de fer en “tres dies”, per complir l’ultimàtum europeu i quan és ell, precisament, qui presideix, per torn, la Unió Europea. «La gran rectificació», la defineix Jordi Barbeta, que la interpreta «com si en el fons demanés perdó».

Dins el país, Zapatero s’ha quedat sol; ni els seus estan contents ni els partits de l’oposició l’aplaudeixen. Des de l‘esquerra, la seva decisió es valora com una traïció. I des de la dreta es considera insuficient, tardana i improvisada. Ho ha fet en “tres dies”, al·leguen, però “en el tercer no ha ressuscitat”. Està més sol que mai. Fins i tot els sindicats, que frenaven les protestes a canvi de grans subvencions, se li giren d’esquena.

Sembla que solament Rajoy i els seus estan disposats a donar-li suport... a  canvi de que es repenssin algunes d’aquestes mesures dràstiques (“decretazo”) que ha pres i d’afegir-n’hi altres, com la supressió d’una vicepresidència i d’alguns ministeris, a més de rebaixar subvencions a sindicats, patronals i partits polítics. El cap de l’oposició està disposat a parlar, ha dit, si el crida “aquesta mateixa tarda”. Potser és l’última carta per jugar que li queda a Zapatero, si està disposat a salvar la cara i el país. ¿O l’arriscada proposta de Duran, d’un govern de concentració?

Un Zapatero sol, més sol que mai. I, a sobre, sol contra ell mateix per contradir-se en gairebé tota la seva política social, de la qual presumia i n’havia fet bandera. No ha volgut escoltar les veus de dins i ha hagut de fer cas de les exigències de fora. Com ha dit Enric Juliana, «Sota el seu mandat, Espanya ha estat intervinguda», a cop d’ultimàtum de la Unió Europea que ara presideix i a cop de telèfon de l’Obama. El paper de la trista figura!
          
S’ha evaporat.