e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Gener de 2012

Xoc de nacionalismes

En el xoc entre un nacionalisme gran i un altre petit -en grandària, s'entén-, el menor sol tenir les de perdre. Aleshores, a aquest no li interessa el xoc frontal.

Per molt que s'al·leguin raons de "dignitat" o d'"orgull nacional", o coses d'aquestes, jugar a perdre no té cap gràcia i pot comportar diverses desgràcies. Només cal repassar la història, més trista que gloriosa per a Catalunya, per molt que cantem allò de "triomfant".

Per això el gran gust del "no" de Mas-Duran a la investidura d'un Rajoy amb majoria absoluta, pot quedar-se en bastant menys que en un simple gust, potser en un simple autogol. Quan era tan fàcil i res compromès abstenir-se, com van fer els nacionalistes bascos i, fins i tot, Amaiur. I després, negociar, el que es pugui, clar. Però renunciar ja d’entrada..., i dificultar-ho encara més?



El govern català de CiU va preferir, pel que es veu, tancar les portes del diàleg. Com les tanca cada vegada que es dedica a protestar i a acusar públicament - i inutilment-, en lloc de dialogar i negociar, a cada decisió del Govern central que creu, segurament amb raó, que lesiona o minva l'autonomia catalana. Fins i tot, una mica lleugerament, amb freqüència l'acusa d'anticonstitucional, com acaba de passar davant les declaracions del ministre De Guindos sobre un control per llei dels pressupostos de les autonomies per poder complir amb Brussel·les.



Cal no confondre la realitat amb els desitjos, especialment quan es tracte n’analitzar una norma jurídica. Una cosa és que no agradi i una altra que el marc legal no ho permeti. Com comenta el professor Francesc de Carreras, a La Vanguardia, "el que s'ha dit pel ministre no és res de nou, ja que aquesta llei, amb caràcter d'orgànica, està prevista en el nou article 135 de la Constitució que va ser objecte de reforma constitucional el setembre passat. Es tracta que totes les administracions públiques -estatal, autonòmiques i locals- s'adeqüin al principi d'estabilitat pressupostària, que es respectin els límits fixats de dèficit estructural i que es controli el deute públic i el crèdit contret".

I, a més, el text constitucional abans de la reforma, i "diverses sentències del TC interpreten que l'Estat és competent per establir el sostre de dèficit autonòmic". 

És molt lògic que això no agradi i senti molt malament als nacionalismes no espanyolistes, i que es resisteixin a aquesta realitat jurídica, però cal actuar amb intel·ligència si es volen canviar les coses. No deixant-se portar per "els grans gustos" d’un moment. Tampoc, com ha dit cert alcalde, esperant que la crisi debiliti l'Estat i això faci més fàcil aconseguir l'"esperada" independència. Com? A cops? Cal no somiar. L'Estat i el Govern són més forts que mai -per tant, el nacionalisme espanyol- i certs somnis, almenys per ara, són ingenus i infantils.

D'altra banda, el nacionalisme espanyol, dins de l'Estat, és molt compacte, en canvi, a Catalunya, el nacionalisme català, encara és minoritari i dividit.

També s'equivocarien greument l'Estat i el Govern central -el nacionalisme espanyol- actuant amb prepotència i desconeixent la profunda i legítima realitat dels nacionalismes perifèrics, als quals amb aquella actitud s'enfortirien considerablement, com ja va passar amb l'arrogant actitud del segon mandat d'Aznar i amb les equívoques polítiques de Zapatero.



S'imposen, per sentit comú, el diàleg i la negociació, el pactisme propi del més pur catalanisme, que va fer gran i pròspera a Catalunya i decisiva a Espanya. El xoc de nacionalismes no interessa a ningú, i menys al més feble. La crisi econòmica només enfortirà al gran, ja que l'Estat és qui s'ha d'entendre amb Europa, amb la zona de l'euro i amb els anomenats mercats.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1441
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR