21 de Desembre de 2010

Retorn del 'pujolisme'

Amb la Presidència d'Artur Mas, torna el pujolisme a la política catalana, un pujolisme rejovenit i actualitzat. Potser és el millor elogi que se li pugui fer, per ara i després d'escoltar el seu discurs d'investidura, al deixeble aplicat de l'expresident Jordi Pujol.



Mas arriba, finalment, a la Presidència de la Generalitat, avalat per una àmplia majoria popular en les recents eleccions autonòmiques on l'esquerra, globalment, i el nacionalisme separatista van patir un desastre històric. Per contra, el centre-dreta espanyolista català, representat pel Partit Popular, va remuntar ostensiblement liderat per una dona de coratge, Alicia Sánchez-Camacho. En resum, a les urnes es va imposar la moderació en tots els sentits.



I aquesta moderació es va imposar també al discurs d'Artur Mas, que, com a bon líder, ha sabut captar el missatge electoral. Com comenta Jordi Barbeta a La Vanguardia, “el projecte polític que ha presentat Mas per la seva investidura com a 129è president de la Generalitat ·consisteix bàsicament en una invitació urbi et orbi perquè tothom pugi al seu vaixell i es posi a remar”. O sia, seny i anar per feina

".

Ho ha plantejat" - afegeix Barbeta - "com l'única manera que farà possible superar les dues crisis plantejades: l'econòmica-financera i la crisi de relació amb l'Estat espanyol". Però Mas "ha pronunciat probablement el discurs més previngut de la seva vida", diu. És a dir, amb ambició i realisme, alhora. A l'estil de Jordi Pujol, que bascula entre el "somni nacionalista català" i el pragmatisme de negacions del possible amb el govern de torn de l'Estat.

El que en campanya Mas en deia Concert econòmic, a la basca, ara ho fa com a "pacte fiscal" amb l'Estat, com a objectiu prioritari capaç de suscitar més consens polític i social, com passa sempre que es demana més diners. La qual cosa xoca amb la prioritat de l'independentisme, que sovint opta per la ruptura pura i simple amb Espanya.



Tot i donar prioritat gairebé absoluta, a curt termini, a treure Catalunya de la crisi econòmica, en la mesura de les possibilitats de les competències transferides, proposa com a gran idea-força, a llarg termini, un procés de "transició nacional" en les relacions amb Espanya, ja que creu que el Tribunal Constitucional (TC), amb la seva sentència "contra l'Estatut", ha deixat sense efecte el "pacte constitucional entre Catalunya i Espanya", tot tallant qualsevol possibilitat que Espanya evolucioni cap a un Estat plurinacional o federal. Una altra vegada, per tant, el pujolisme: l'ambició nacionalista i el realisme pràctic.



Amb Artur Mas torna, actualitzat i modernitzat, el "catalanisme" de Prat de la Riba, i de la burgesia catalana, que tornarà a tenir més pes en la governació del país. I amb això, sense tancar portes, sinó estimulant el "somni català", el pragmatisme d'esprémer al màxim les possibilitats del que queda de l'Estatut i negociar com recuperar el possible del que es va perdre al TC, idea motriu, cal reconèixer-ho, del president socialista José Montilla.

Pujol ha fet escola, En les idees de fons, en l'estil de governar i, fins i tot, en la forma de parlar. I Artur Mas, pel que sembla, és el seu deixeble més avantatjat. Això pot asserenar Catalunya, però també Espanya. Els extremismes, de tota mena, que tant espanten a les classes burgeses, han quedat molt marginats. A les eleccions i en el projecte polític de Mas.