e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Novembre de 2009

Qui prefereix una revolta?

Segurament seria una revolta d’estar per casa. La reacció popular catalana contra una sentència que retalli o anul·li, per inconstitucionals, alguns articles del nou estatut català, a  part de fer molt soroll i crispar l’ambient, sobretot el político-mediàtic, potser no arribaria gaire lluny. Principalment, sembla, per tres motius.  

Primer. En aquests moments, en què els ciutadans tenen altres prioritats i cal salvar urgentment els mobles de la crisi econòmica, no és gaire realista témer una revolta popular massiva per un text legal –discutit i discutible– que va néixer sense gaires suports a les urnes, sobre el qual hi ha profundes discrepàncies i que més aviat és considerat “cosa de polítics”. La sentència pot despertar passions en notables ambients minoritaris –amb una certa capacitat de convocació– i en zones de poca demografia. Les grans ciutats, les decisives, se’n mantenen bastant al marge.

Segon. Entre els sectors –més polititzats i sensibilitzats– que criden a la protesta, a la desobediència i a la revolta, hi ha opinions diverses i també del tot enfrontades i contradictòries. Des dels qui advoquen pel respecte íntegre al text de l’Estatut tal com és ara (després dels diferents i successius retalls, tant en seus parlamentàries com en còmplices pactes nocturns a La Moncloa) fins als qui (com Heribert Barrera i altres) preferirien que el Tribunal Constitucional el declarés totalment inconstitucional, ja que això radicalitzaria la protesta i animaria l’independentisme, que en el fons és d’això del que es tracta. Una cosa així com un alzamiento nacional català contra la legalitat vigent.

Tercer. Quan els tres presidents (Zapatero, Montilla i el president honorífic Jordi Pujol) asseguren que es respectarà, “s’acatarà”, la sentència, en tot cas, i més enllà de les matisacions i de les formes de protesta que proposen els dos últims (mentre Zapatero demana “acatament” als retalls), poc marge queda per als qui somnien “revoltes”.  Si en les cimeres polítiques no es vol i en les àmplies bases populars no hi ha entusiasme revolucionari, tot pot quedar en una riuada de gent i de pancartes a la Via Laietana i uns discursos soberanistes encesos fets lluny dels emblemàtics palaus "de la música" de la burgesia catalana dels Millet i d’altres prohoms fins fa poc intocables. Això desinfla molt l’autocomplaença, el victimisme i les reivindicacions. Atiat o no, des de ves a saber on, ha estat un mal negoci...”dels nostres”.

Amb aquests i altres condicionants, qui prefereix la revolta –i tomar a perdre-la- a la resignació a la legalitat vigent, encara que insatisfactòria?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1474
3
Comentaris afegits 
Juan (Barna) 29-11-2009 - 20:40
Como siempre, el Sr. Espina pone un punto de sensatez en este actual y desagradable asunto del dichoso estatut, del que yo estoy en total acuerdo. Mi pregunta es: Donde est el resto de la gente con "seny" de la mucha que seguro hay en Catalua.
Salvador Ferrer-Bonsoms (Igualada) 20-11-2009 - 16:56
L'autor es planteja la revolta com una opci fredament premeditada. Les revoltes no solen ser aix. Ms aviat sn esclats imprevistos i espontanis. Cal preguntar-se quines possibilitats hi ha que aix passi a Catalunya ara, i qu cal fer en cas afirmatiu.
jaume (Manresa) 19-11-2009 - 11:42
Toca el punt ms sensible de la poltica catalana: aqu molts de cara a la galeria es proclamen independentistes i pocs ho son de veritat. Es fa servir per quedar b i esgarrepar alguns vots. Hipocressia!
TORNAR