30 de Novembre de 2009

Periodisme emocional

Deixar-se portar pel cor –o per qualsevol altra víscera–, en periodisme i política, no ajuda a ser rigorós ni a encertar. Si, a més, es fa des del prejudici –fins i tot ben intencionat–, es contribueix al confusionisme i s’alimenta la crispació. És el que ha passat aquests dies amb el discutit “editorial conjunt” de varis diaris, suposadament a favor de l’Estatut i clarament en contra del Tribunal Constitucional, que ha d’emetre sentència sobre la seva constitucionalitat. I ha  passat tant en el cantó dels favorables a aquest editorial com en el dels contraris.

Cor i prejudicis són mals consellers, tant en periodisme com en política. Solen fer tancar els ulls a la necessària racionalitat. Una cosa és la sensibilitat davant els problemes i una altra  el sentimentalisme. Una cosa és la pluralitat d’idees i de plantejaments i una altra aferrar-se a postures partidistes o sectàries. En política hi estem avesats; fins i tot per la seva mateixa naturalesa, a vegades resulta difícil distingir entre política i partidisme.

El periodisme és una altra cosa. La informació busca l’objectivitat, l‘opinió es basa en l’anàlisi desapassionat dels fets. El periodisme emocional –dictat pels sentiments o pels prejudicis– és un fals periodisme. Porta a fer i a dir el que, a vegades  no li pertoca. Si es vol defensar una causa cal fer-ho amb rigor i honestedat, i si s’hi vol anar en contra també cal procedir honestament i rigorosament.  I sempre des de la independència professional.

Per molt que es repeteixi –encara que sigui en diferents diaris– que un estatut és constitucional, no ho serà pas més del que ho és. I per molt que es clami que no ho és, no per això ho serà menys. I per més que s’intenti pressionar i desprestigiar o protegir i cobrir l’Alt Tribunal, que està legitimat per a dirimir aquesta qüestió, la seva sentència no serà legalment menys inapel·lable –i acatable–, encara que sigui discutible. Sigui quina sigui la seva decisió. Aquestes són les regles del joc, encara que a alguns no ens agradin. La democràcia no és qüestió de gustos, es concreta en l’estat de dret. I aquest ha de sustentar-se en la racionalitat, no en les emocions ni en els apriorismes.

I les sentències dels tribunals s’han de fonamentar en arguments jurídics, no en el nombre de periòdics que fotocopien una mateixa i legítima tesi i en les adhesions que rebin, ni tampoc en les legítimes discrepàncies –més o menys raonades– i la cridòria dels qui no hi estan d’acord.

Entorn d’aquest “editorial” dit  “conjunt”, que alguns mitjans i sectors capitalitzen més que uns altres, i la inspiració i gestió del qual seria bo aclarir del tot, es produeix, en un cantó i altre, molta política partidista i visceral. I massa periodisme emocional: és a dir, un mal periodisme.