04 d'Octubre de 2010

Pensament a sou

Polítics sense idees, intel·lectuals sense poder. Podria ser la descripció del misèrrim panorama de la nostra classe dirigent. Per superar-ho, els professors Castiñeira i Lozano, assenyalen que estem vivint la consolidació de "fàbriques d'idees i de relats". Són les conegudes i discutibles fundacions depenents o vinculades a partits polítics. "Organitzacions orientades a produir simultàniament idees, orientacions per a l'acció i el sentit que les justifica", segons els esmentats professors.



En el fons, doncs, són entitats al servei d'ideologies o de partits determinats. Entitats "orgàniques". Grups de pensadors que posen el seu intel·lecte al servei d'els qui han creat aquests grups, els emparen i els paguen. La seva llibertat de pensar, per tant, està a sou. No són molt de fiar.



Si Ortega i Gasset deia que l'intel·lectual és un home preocupat –pensar és preocupar-se abans que ocupar-se– i el polític és un home ocupat per les coses, com subratllen els autors citats, és que es referia a dues tasques diferents. Mes encara, denunciava que "l'obra de l'intel·lectual aspira –sovint en va- a esclarir una mica les coses, mentre que la del polític consisteix sovint a fer-les més confuses".



Casar ambdues funcions és molt difícil, quan no impossible. ¿Intenten això les "fàbriques d'idees" a l'estil que coneixem? Més aviat, amb alguna excepció, pretenen sotmetre l'intel·lecte a la política. Busquen que "els pensadors orgànics" els hi obrin camins i justifiquin la seva actuació política.



No està malament que les ideologies polítiques i els seus líders aprofundeixin i escrutin els seus horitzons, al mateix temps que examinin les seves accions, perquè ens pot alleujar de la frivolitat imperant. Però no és honest que intentin sotmetre a l'intel·lectual als seus interessos. L'intel·lectual és lliure en la seva funció de pensar o no és un autèntic intel·lectual. 

El pensament a sou sempre és sospitós. Com són sospitosos els intel·lectuals "de plantilla" o els "professionalitzats" a subscriure manifestos.

El pensament és personal i lliure, no massiu ni fotocopiable. Pensen les persones, no les masses. 

Els polítics han de tenir idees per a l'exercici del seu poder; el poder dels intel·lectuals ha d'estar en l'autoritat del seu pensament honest i lliure.