26 d'Abril de 2010

La crispació es troba, principalment, en la classe política i en els mitjans de comunicació. No hi ha crispació política, en la societat. Només la que, interessadament i irresponsablement, li transmeten aquella i aquests.   
Els polítics necessiten vots i agiten, remouen i enfronten la gent perquè es mobilitzí per algunes idees, interessos o sentiments i els votin. Els mitjans de comunicació necessiten lectors i anuncis i, fent-ne plat per als polítics, n’hi ha que armen els seus espectacles per vendre. Això és ètic?
Les preocupacions, les penes i el malestar de la majoria de ciutadans són en un altre lloc. En altres coses més  concretes que els preocupen i els fan sofrir en la seva vida diària. No en les lluites ideològiques, partidistes o d’interessos de campanar –sovint falses i virtuals– amb què s’entossudeixen a gronxar-los molts polítics i mitjans de comunicació, en un contuberni indecent que cal denunciar. I que denunciem.
Com ho denuncia, en excel·lent comentari, Josep Antich, director de La Vanguardia. La deriva frontista – escriu oportunament Antich -. ha de ser frenada immediatament si no ens volem carregar encara més el país i arruïnar els fonaments bàsics de convivència: que ningú s’enganyi –adverteix intel·ligentment-, Catalunya sempre ha perdut en aquestes situacions, com ho demostra l’historia recent.
L’ambient està massa carregat, en gran part per culpa d’aquell contuberni, explícit o implícit, amb el qual el ciutadà no té res a veure però que, cada vegada més, li costa respirar i fer la vida mínimament normal en moments de greu crisi econòmica,
És el gran núvol de cendra, que es va estenent, d’un volcà polític –de ressentiments, de revisionismes i d’emmetzinada memòria- que ha començat a fer una perillosa erupció.
Solament la veu tranquil·la del poble en les urnes, cada vegada més  
necessàries i urgents, aconseguirà tornar la calma