24 de Setembre de 2010

No somniar truites

Està bé que algú digui les coses pel seu nom. I és molt sensat i oportú que ho faci, precisament, quan s’està a punt de celebrar eleccions. Això és treure teranyines dels ulls de la gent. De la gent que ha d’anar a votar.

És el que ha fet, en una conferència a Lleida sobre el catalanisme al segle XXI, el senyor Lluís Foix, demostrant, una vegada més, que és un dels grans periodistes que té el país. Un professional culte, viatjat, documentat, clar d’exposició i amb una visió amplia i equilibrada de les coses i dels fets. Virtuts que posa diàriament, des de fa molt anys, al servei d’un periodisme de qualitat. Malauradament, no en tenim masses de Lluís Foix. Amb l’autoritat professional i humana que li donen aquestes qualitats, pot dir sense embuts el que cal dir en cada moment.

Els electors faran bé d’escoltar-lo. Doncs bé, segons l’anàlisi de Foix, "l'eix central catalanista de les tres formacions amb més possibilitats d'entrar al Govern són irrealitzables, és a dir, la independència no serà aquesta legislatura, el concert econòmic no el tindrem aquesta legislatura i una Espanya federal tampoc, perquè, simplement, no hi ha federalistes". És dir, els objectius fonamentals amb que es presenten, respectivament, Esquerra Republicana, Convergència i Unió i el Partit Socialista de Catalunya, no es compliran ni a curt ni a mitjà termini.

El que estan fent aquestes formacions polítiques, i d’altres, és vendre fum. En el fons, enganyar d’alguna manera a la ciutadania. Perquè ni els mateixos que ho prediquen s’ho creuen. Però com d’alguna manera s’han de fer notar, s’han de presentar amb alguna bandera amb ganxo, amb un lema que tingui grapa, llencen les seves il.lusions, com si fossin promeses factibles demà  o passat demà, a veure quants piquen.

Una cosa son les intencions i unes altres les possibilitats reals. I com el ben informat i responsable periodista Foix ho sap, perquè coneix el món de la política i el tarannà i les estratègies dels polítics, ens adverteix a temps. Per allò de què els que vagin a votar, no ho facin a ulls clucs  o enganyats. Perquè no somiem truites.

I recomana ser realistes. Davant d'aquesta dinàmica –diu- “cal tornar a tirar amb el qué es té per anar guanyant noves quotes d'autogovern, de poder econòmic i de capacitat de gestionar polítiques europees". En definitiva, esta en la línia del que predicava l’idealista i realista, al mateix temps,  malaguanyat Pere Duran Farell, que tant va fer per Catalunya.

En lloc de somniar truites, cosa a la que som tant donats, tirar endavant el país. Ideals sí, falses il·lusions no.