e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 de Febrer de 2010

Ni rectificar ni perdonar

Comèdia no, senyors Maragall i Montilla. No intentin confondre més la gent. Siguin seriosos.
Vostè, senyor Maragall, va fer unes afirmacions, amb solemnitat, reiteració i per escrit, que aquí són. Va dir el que va dir, que és el que volia dir. No vingui ara amb l’excusa de les males interpretacions. Fins i tot altres consellers del govern, com Antoni Castells, es van adherir a les seves paraules.

I com que allò que va dir i escriure públicament –i fou aplaudit per altres membres del mateix govern– va indignar profundament el president Montilla, vostè fou  conseqüent i posà el seu càrrec a disposició del president. És a dir, va presentar la dimissió.
 Bàsicament va dir dues coses molt grosses, tractant-se d’un conseller del govern: que aquest govern «no té un projecte de país» i que “els ciutadans estaven cansats” de la fórmula tripartita del seu govern. Seria difícil fer  una desqualificació més dura d’un govern per part d’un destacat membre del mateix govern; i amb l’aquiescència d’altres consellers. Això no admet reparació, si és que s’ha de reparar alguna cosa.

I vostè, senyor Montilla, que quedava greument desqualificat i desautoritzat per aquelles contundents afirmacions d’un membre del seu govern, no podia empassar-se-les com un gripau més dels que s’empassa cada matí. Allò era massa greu.
Va trobar bé que Maragall posés el càrrec a la seva disposició, però si l’acceptava no solament admetia que les paraules del seu conseller podien ser certes, a més d’autèntiques, sinó que el seu govern entrava en una greu crisi. I ja té prou problemes interns i externs com per a obrir-ne un altre –i d’aquestes dimensions!– i afrontar-lo. I quan falten uns mesos per a les eleccions. Calia buscar una fórmula perquè semblés que no havia passat res.

S’havia de fer comèdia. Simular que Ernest Maragall rectificava –vergonyós!– i que, com a contrapartida, vostè el perdonava –grotesc!–. Però aquí, en el fons, no hi ha hagut rectificació, perquè no es pot rectificar una cosa que es pensa i de la qual s’està profundament convençut, i a la qual es dóna la màxima publicitat. Ni hi ha hagut perdó, perquè no es pot perdonar –no correspon- que una persona pensi de manera diferent a la nostra, i menys quan aquesta persona s’ha prestat, ridículament, a fer el paper de tifa i a rectificar. Comèdia.

Aquí l’única cosa creïble és que ni Maragall ni Montilla volen perdre la seva cadira en el govern. I per a aconseguir-ho estan disposats, costi el que costi, a continuar representant la indivina comèdia d’un govern més que tripartit; quatripartit, com a mínim..



Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1095
1
Comentaris afegits 
Ignasi (Sabadell) 17-02-2010 - 21:28
Pot ser irreverent, per s aix: COMEDIA. I fa vergonya. Vaig sentir vergonya aliena al veure i escoltar Ernest Maragall desdint-se del que havia dit. Esgarrifs! Quina genteta!
TORNAR