e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 d'Abril de 2010

Montilla no trenca amb Espanya

Confondre Catalunya amb nacionalisme és un error, com ho és confondre-la amb una simple part alíquota d'Espanya. És bastant més que tot això. Catalunya és Catalunya.



És la primera premissa per entendre des de fora i també perquè s'entengui ella mateixa des de dins. No tots els catalans, ni de bon tros, són nacionalistes. Tampoc tots els catalans, encara menys, se senten una simple part d'Espanya. 



Per tant, les simplificacions, en un sentit o en un altre, condueixen irremeiablement al desconeixement de la realitat. I a actuar des de l'Estat i des de la classe política catalana de manera inadequada. O bé, des de l'Estat, desconeixent (o sense tenir en compte) que el poble català, amb tota la seva complexitat, és un col·lectiu amb personalitat a respectar, a tenir en compte i a escoltar, o bé, des dels dirigents catalans, a oblidar la seva real situació (interna i externa) i les seves possibilitats limitades. 



Quan des del miop o visceral centralisme espanyol s’extrema la seva visió errada i des de l’egocentrisme del nacionalisme català, igualment miop i visceral, es fa el mateix, el mutu enteniment és impossible. Aquest és, en el fons, l'anomenat "problema català" - el "problema Espanya-Catalunya" -, que després s'argumenta amb motivacions històriques, culturals, lingüístiques, demogràfiques, econòmiques i d’idiosincràsia.



En aquest context crònic, s'expliquen les posicions frontistes entre Catalunya-Espanya, com la que actualment tornem a contemplar i viure arran del nou Estatut i del pronunciament que sobre la seva constitucionalitat ha de fer el Tribunal Constitucional. Se sargeix un anomenat "front català", força irreal, es diu que a favor de l'Estatut i contra el Tribunal Constitucional que segurament el retallarà. Estem, doncs, en ambient "de combat" de difícil sortida, que  es de preveure que en alguns mitjans de Madrid com de Catalunya es magnifiqui interessadament.



Sorgeix aquest "front comú" precisament, quan des del Govern i l'Oposició (els dos grans partits d'àmbit estatal) ja s'han tancat files prematurament en contra, i quan certes formacions polítiques catalanes, potser també precipitadament, ja han qualificat el repte parlamentari català de "brindis al sol" o d'inútil "pèrdua de temps".



Aquesta maniobra parlamentaria impulsada pel president Montilla (socialista) i secundada per Mas (Convergència), és una "comèdia" (segons el professor independentista Terricabras) o un "tirar la pilota cap endavant" (segons l'opinió de dirigents republicans independentistes, com Puigcercós i Ridao: igualment ens tallaran el cap” ). Els que comparteixen aquestes opinions creuen esgotats ja totes les possibilitats d'entesa i convivència amb Espanya i propugnen la independència, per ruptura, de Catalunya com a única sortida.



L'estratègia actual de Montilla (no independentista, sinó federalista) seria, segurament, intentar posar-se davant d'un oficial "front comú" per canalitzar les energies catalanes "anti-Espanya" en un moviment, no tan "frontista" com sembla, ni tampoc fora de la legalitat (llegeixi’s el document aprovat) dirigit més cap a un objectiu certament molt important però secundari, com és la composició i competències del Tribunal Constitucional (per les seves mancances i dificultats), que cap a un desafiament frontal i la voladura de ponts de diàleg Catalunya-Espanya. Valenta i arriscada maniobra d'equilibri entre extremisme i realisme, en un clima artificialment i cegament caldejat des de diferents fronts.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1192
2
Comentaris afegits 
Artur (Barcelona) 04-05-2010 - 18:39
Interessant.Crec que est b "al sentiment de pertinena" natural, normal a tothom; per no tant el "sentimentalisme de pertinena", el "radicalisme", el que el fa anar contra un altre,el que s excloent i fonamentalista.Sense"sentiment de petinena"....
Francesc (Barcelona) 04-05-2010 - 14:58
Senyor Espina, aix del nacionalisme s un fenomen universal. Ning no se n'escapa. Ning. s una pulsi humana bsica. El terme nacionalisme s un de tants noms que donem al sentiment de pertinena que tots els humans tenim
TORNAR