27 de Desembre de 2010

‘Catalunya sense referèndum' vaig titular aquí un article, abans de les eleccions, en vista de les enquestes. Just en conèixer el resultat, molt favorable a CiU, en vaig publicar un altre titulat 'Torna el pujolisme'. Aquest d'avui podria titular-se de dues maneres: 'Més tranquil·litat per a Zapatero i Rajoy' o 'Mas, tranquil·litat per a Zapatero i Rajoy', que signifiquen el mateix.



A Catalunya existia una ànsia enorme de major tranquil·litat i seguretat, de menys crispació i un rumb més clar. Per això, els ciutadans, necessitats de sobreviure als estralls de la crisi econòmica, i farts de crispació i experiments amb el Tripartit, han aparcat moltes ideologies, al menys de moment, a les urnes i han votat majoritàriament una força política moderada i ja amb llarga experiència de govern.

Aquest és el secret del que ha passat. I això és el que se li demana i s’espera del nou president, Artur Mas, que sembla haver entès el missatge de la ciutadania. Ja abans de la cita electoral, amb habilitat i prudència, va proclamar com la seva gran prioritat la sortida de la crisi, i va llimar les arestes de les seves reivindicacions nacionalistes. La pretensió d'aconseguir un Concert, a la basca, va ser reconduïda a un esforç d'aconseguir un Pacte econòmic amb l'Estat. I la promesa d'arribar, algun dia, a un referèndum d'autodeterminació es va anar convertint en voluntat d'obrir un "procés" de "transició nacional" en les relacions futures entre Catalunya i Espanya. Tot això supeditat a la dificilíssima sortida de la crisi. Els votants han estat savis.


Amb l'ajuda d'un acord estratègic d'investidura amb el PSC, partit confederat  i supeditat al PSOE estatal, Artur Mas, que en tota la campanya va prometre "el canvi", és ja president de la Generalitat i "té quatre difícils anys per davant, amb un sever context de crisi econòmica i social, per redreçar la nau catalana "(ForumLibertas). És inexcusable, per tant, aquesta prioritat, tot començant per generar confiança.


Però, malgrat aquest pacte amb el PSC, el líder convergent, dofí de Jordi Pujol, en la seva investidura ha insistit en no tancar portes al PP ni a ERC. Però, com CiU (segons reconeix  ‘Tribuna Digital’), "no té cap interès a donar oxigen a ERC, a la qual fa culpable del seu pas a l'oposició (tot i haver tingut més vots en les dues legislatures anteriors), només es plantejaran escenaris d'entesa freqüent amb els populars en el cas que siguin els conservadors els que governin a Madrid ". Amb el que, conclou el diari nacionalista ‘Tribuna Catalana’, "l'agitació política, i potser també l'eix nacional català, passen per ara a millor vida".

El seny, de moment, guanya a la rauxa.