26 de Novembre de 2012

Mas ha sortit esquilat

Artur Mas anava a buscar llana i ha sortit esquilat. La seva ambició desmesurada l'ha portat a fer el ridícul. Una ambició personal que atribuïa a la "voluntat d'un poble", que en les urnes li ha dit que "no era això", com vam advertir aquí. Perquè aquest poble és plural i divers, i vol fer les coses d'una altra manera. Negociant, no amb desafiaments i personalismes.

Es presentava com el Moisès salvador i s'ha enfonsat en les aigües abans de començar la travessia. Reclamava un poder "excepcional" per a la seva gesta "històrica" i ha arrossegat cap avall al seu propi partit, que fundà Jordi Pujol, como una força catalana majoritària i d’equilibri. I ara no sap, ni tan sols, com podrà conduir la seva pròpia nau. Ja busca copilots per governar, abans que haver de recórrer a salvavides també “excepcionals”: noves eleccions o canvi de líder.

No solament ha caigut del fals pedestal en el qual estava decidit encimbellar-se, i ha perjudicat al seu partit, sinó que amb les seves eleccions precipitades, deixa un país més fragmentat i difícil de governar. I això, després de perdre inútilment diversos mesos per adreçar l’economia i amb un cost econòmic per a unes eleccions innecessàries, en temps de crisi galopant que afecte tanta gent.


Aquesta ha estat la proesa de l'il·luminat Artur Mas. Li ha sortit malament la jugada en confondre els crits d'una manifestació massiva i complexa (per ell mateix impulsada) amb una majoritària aspiració popular, que ara silenciosament ha acudit a votar més que mai.

Enlluernat per aquesta il·lusòria visió, va canviar la seva legitima reclamació d’un "pacte fiscal" per millorar les finances catalanes, per un desafiament independentista des d'un partit que mai havia estat separatista.


I ho va plantejar amb una radicalitat tal -dins o fora de la llei- que va espantar a propis i a estranys. Els propis van veure desvirtuada la seva formació política, CiU, i els estranys no es van fiar del convers i van preferir donar el seu vot als independentistes de sempre, ERC, que ha guanyat molts vots. Els oportunismes es paguen; i si és per tapar un fracàs de gestió o ocultar responsabilitats, encara més.


I, a sobre, deixa el nacionalisme català més dividit i desil·lusionat. I el "Madrid", culpable de totes les desgràcies catalanes, més tranquil que abans. Amb aquesta pirueta mal calculada, com diu Enric Juliana, "Espanya ha guanyat les eleccions catalanes". Artur Mas s'ha lluït.