e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 de Maig de 2009

Podria semblar exagerat un títol com l’Estatut de les mentides, però no ho seria pas del tot.  Segons va transcendint, la lletra de l’estatut català serà una cosa, i la seva realitat jurídica, una altra. Una cosa serà el que diu el text, i una altra el que caldrà llegir (i aplicar) segons la sentència del Constitucional, que s’assegura que es publicarà d’aquí a unes setmanes.

Així, l’alt tribunal s’haurà afegit al “joc de les astúcies” que ha anat marcant tot el llarg procés de “reforma” (substitució) de l’anterior estatut un cop arxivat, per inviable, aquell que va ser aprovat, a so de bombo i platerets, pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de fa quatre anys. Després d’aquell fallit projecte, que venia a ser una mena de ‘cop d’Estat’ disfressat d’aparent legalitat –i que, en principi, Zapatero s’havia compromès a aprovar–, tot ha transcorregut pel camí de les astúcies, de veure qui enganya a qui, si els legisladors catalans a l’Estat o l’Estat als legisladors catalans.

Maragall va jugar astutament aquesta carta per arribar a president de la Generalitat, i Zapatero va fer igual per arribar a president del Govern. Gairebé tot fou una maniobra, gairebé res no fou un plantejament realment seriós. Fins i tot les discussions en el Congrés dels Diputats, que va acabat aprovant un text molt mutilat. I també el referèndum català, que no arribà a mobilitzar la majoria de ciutadans i l’estatut fou aprovat per una minoria, amb una abstenció vergonyosa i una oposició rotunda dels partits extremistes de l’un signe i de l’altre. En va sortir un estatut de ningú.

Un estatut així, malgrat tenir plena força legal, ¿qui l’aplicaria en tots els termes? Certament, ningú. I això ha desgastat seriosament els governs de Zapatero i de Montilla, pel seu incompliment i per les astúcies en les explicacions que n’han donat. L’idealista Maragall fou defenestrat “a temps” per Zapatero i Montilla.

Tots dos, en aquest joc d’astúcies mentideres, no han parat de proclamar que l’Estatut és “plenament constitucional”. No podien pas ser sincers i perdre part de les seves parròquies.

Però, vist l‘ambient interessadament crispat creat a Catalunya, el Tribunal Constitucional ha tardat tres anys a estudiar també una estratègia per a dir “no” i semblar que diu “sí” en els punts més espinosos del text estatutari. S’apunta així, tot sembla indicar-ho, al “joc de les astúcies”. Fer veure que se “salva” l’Estatut en la lletra, però buidant-la molt del seu contingut.

Recorrent a aquesta astúcia es donaran “arguments” (verbalistes) tant als qui defensen la constitucionalitat de l’Estatut com als qui la neguen. ¿Evitarà, això, un enfrontament total i una reacció airada de part de la ciutadania catalana, que intentarà arrossegar l’altra part exaltant sentiments tan nobles com bastant primaris en nom de la ‘pàtria petita’? És dubtós.

Però segurament les grans preocupacions actuals de la gent per la crisi econòmica i social, per l’alarmant augment de l’atur i la caiguda de les vendes actuaran de distracció i d’atenuant de cara a les previsibles virulentes reaccions davant el veritable fons de la sentència del Constitucional. Segurament que també les circumstàncies i el lent pas del temps tindran el seu paper en aquest enganyós “joc de les astúcies”, en el qual gairebé tots, per diferents interessos no sempre confessables, han entrat. Fins i tot el Tribunal Constitucional, que en la seva missió d’interpretar la Constitució és essencialment polític, en majúscules.

En sortirà possiblement un estatut que millorarà l’anterior, però que no satisfarà gairebé ningú. Ni als astuts que volien rebentar la Constitució per dins ni als qui pretenien tenir-la congelada en la nevera per sempre. Astutament, l’alt tribunal tirarà pel camí del mig. El mal menor?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1508
5
Comentaris afegits 
robert (bcn) 25-05-2009 - 03:45
Els catalans com a poble sotmés, tenim dos opcions: 1) mantenir les formes participant en aquesta "democracia" on els espanyols sempre seràn majoria o 2) enfrontar-nos a la crua realitat
Jose (Barcelona) 14-05-2009 - 20:10
L'Estatut te una gran virtud, posar cadascú al seu lloc, fer adonar-se a la gent que CiU,PSC i ERC han tornat al frentisme. A Catalunya la democràcia només és aparent, hi ha partitocràcia i lobbys de pressió sempre enganxats a la mamella.
Pi (K) 13-05-2009 - 18:20
L'Estatut te una gran virtud, posar cadascú al seu lloc, fer adonar-se a la gent que PP i PSOE han retornat nacionalment al tardofranquisme. A Espanya la democràcia només és aparent, hi ha partitocràcia i lobbys de pressió sempre enganxats a la mamella.
Hayek (Barcelona) 07-05-2009 - 16:43
Si tot era un problema de calers els catalans haviemd'haver anat de cara i dir les coses com són. Volem més $. No pas constitucions ni maragallades. Pasta i prou. A més l'Estatut és una ximplessa que pretén donar encara més poder als governants
Nati (Reus) 06-05-2009 - 20:43
Aquest Estatut, Sr. Wifredo, és un 'apañejo' Un embolic que ho ha enbolicat tot: les relacions internes entre els catalans i les de Cataluny amb la resta d'Espanya. El mateix Maragall que dir que 'no valia la pena' tant d'esforç i tensions
TORNAR