18 de Febrer de 2009

L'Estat en vaga?

Vaga en la Justícia, ara. I per què, no demà, a Les Corts? I en el Govern? O el Rei? Tots els poders estatals, tot l'Estat en vaga!

Posats a desbarrar, desbarrem tots. Tots tenim queixes, reivindicacions i drets a reclamar. Vaga, doncs, de ciutadans? Vaga general, com la que es diu per a l'un d'abril? Tot el país en vaga?. Tanquem el país, senyor Zapatero.

Raons no ens en falten. Ens sobren. A tots. Sobretot quan ara se'ns diu, pels mateixos que van negar la crisi, que aquesta va per a llarg, que no es veu el final del túnel. Es pot, potser, disculpar al més prudent Solbes (ja menys solvent), pel seu problema en la vista, però al abans etern somrient dels ulls blau-zapateril, no se'l pot disculpar gens.

A la seva política del "prometo, encara que no pugui prometre", de l'"engany, encara que no pugui enganyar", s'ha sumat la del "nego la crisi, encara que no la pugui negar", "el nostre sistema bancari és el millor del món, encara que la seva recuperació no serà fàcil," no deixaré a ningú a la cuneta" quan les cunetes ja estan cada dia més plenes.

És a dir, està fet tot un geni. Mentre, el país se'n li va de les mans. El país que ha dividit, crispat i ara empobrit. Pels seus errors? L'error st és Zapatero.