e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Febrer de 2009

L'espiral del nerviosisme

No per dir-ho Zapatero cridant més es desconfiarà menys d’ell. No per desqualificar-lo Rajoy amb la frase més ocurrent deixarà ell mateix de ser menys creïble. Tots dos estan massa nerviosos. I el nerviosisme es contagia a la societat.

Davant situacions greus, com l’actual, la societat necessita, precisament, polítics serens. Així com també mitjans de comunicació equànimes. I, en general, no tenim ni una cosa ni una altra. Això ens condueix a tots cap a l’espiral del nerviosisme.

El cos social queda, així, baix de defenses, menys immune i amb una menor capacitat de reaccionar davant els problemes. Ni assimila les receptes que se li proposen, ni engendra energies pròpies. És un cos seriosament debilitat davant la necessitat de tirar endavant. Son els efectes paralitzants del nerviosisme col.lectiu.

És lògic que els dirigents polítics estiguin seriosament preocupats en aquests moments. Els que governen i els de l’oposició, a tots els nivells. Però si enlloc de política es dediquen a l’autodefensa i a fer electoralisme, portaran el país a la crispació i a les reaccions més inesperades; a la catàstrofe.

Les mesures més encertades, en un ambient generalitzat de desconfiança i desassossec, no produiran efectes favorables. En un clima més serè i de confiança, mesures mediocres poden ser vitalitzants. Això suposa abandonar electoralismes i demagògies i sumar esforços per encertar el diagnòstic i  la teràpia així com la seva aplicació.

De què serveix que un president Zapatero, ara amb cara desencaixada de tigre cremant-li la cua, proclami a crits, veient venir una vaga general, que “no deixarà ningú tirat a la cuneta”, quan cada dia es destrueixen mil llocs de treball? És un llenguatge i un to que infonen por.

De què serveix que Rajoy, el cap de l’oposició, el desqualifiqui com “el més desastrós vendaval de la ineficàcia i la incompetència”, quan en les seves files partidistes hi ha desgavell i cainisme? No serveix gaire per fer oposició constructiva, més aviat per debilitar tothom.

I els mitjans de comunicació, que han de reflectir la realitat i valorar-la equànimement, ¿per què criden també a primer pla i grans titolars, la mateixa xerrameca buida, partidista i demagògica –amb freqüència augmentant la seva radicalitat i volum- d’uns polítics desorientats, desbordats i amb atac de nervis? I això, enlloc de dedicar-se a l’anàlisi serena, independent –d’autèntics experts i no xarlatans que ho saben tot- de la realitat i de les mesures adequades.

Si uns criden desesperats, enlloc de governar o fer oposició constructiva, i els altres els posen l’altaveu a tot volum i el micròfon davant, l’espiral del nerviosisme col·lectiu serà imparable. I ningú sap cap a on ens conduirà.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1364
1
Comentaris afegits 
pere (Vic) 11-02-2009 - 11:34
Senyor Wifredo: ms que en l'espiral del nerviosisme estem ja en l'espiral de l'emprenyament. ZP ,,com diu molt b l'Artur Mas, s un "baliga-balaga"
TORNAR