e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Mar de 2012

La vaga i el clamor

El fet important no va ser la vaga, sinó el clamor. Va ser una vaga parcial. I un clamor realment massiu.

Molta gent va fer vaga, però encara n’hi va haver molta més que va treballar. Malgrat que els convocants, a vegades, confonen, inadmissiblement, el dret legítim de no treballar, durant una vaga, amb l’inexistent dret  d’impedir que es treballi. I que, lamentablement, alguns comparses o infiltrats practiquen la salvatjada,  que urgeix eradicar amb contundència.

La vaga era, principalment, contra una reforma laboral i unes retallades governamentals que suprimeixen  molts drets adquirits als qui tenen feina per facilitar als milions que no en tenen que puguin obtenir un lloc de treball per guanyar-se la vida.  Les forces sindicals vetllen primordialment pels qui ja el tenen, aquest lloc, i s’obliden dels qui malviuen en l’atur. Per això fou una vaga més parcial que general.

El clamor del malestar fou enorme. Perquè és realment general  i afecta tota la societat. I es va exterioritzar en grans manifestacions, majoritàriament pacífiques, que exercien saludablement un dret d’expressió col·lectiu que sovint no es veu ben reflectit en els parlaments, per molt democràticament que hagin estat elegits.

El gran clamor del carrer fou més una expressió profunda del malestar dels ciutadans que no pas el refús a unes decisions governamentals i parlamentàries concretes.  L’objectiu era més difús i profús, encara que molt íntim i gairebé tràgicament sentit.

És fàcil atribuir-ho a un “sistema” o a un “model” social o econòmic, paraules, aquestes, que més aviat serveixen de comodí per a dissimular que no se’n coneixen, ara com ara, de millors o de no tant dolents. Sí que es veu clar que els seus escandalosos abusos els perverteixen profundament.

Però aquests abusos radiquen essencialment en les persones més que no pas en els sistemes i models, sempre millorables.

El clamor era de malestar profund i generalitzat. I fou un gran clamor. La vaga fou més relativa: la gent vol treballar i no perdre la feina, i els qui no entenen volen trobar-ne una. La ciutadania va donar una lliçó a les forces sindicals: cal recordar-se de tothom.

I els governs han de ser sensibles a la vaga i, sobretot, al clamor per a, sense deixar de governar per al bé comú, corregir les possibles errades en les seves decisions i els molts abusos que, ja s’ha demostrat, es donen arreu i a tots nivells.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2278
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR