11 d'Octubre de 2011

La indignació és paralitzant. Per als que indignen, amb les seves retallades, i per als indignats, els retallats. La indignació pot fer molt soroll, però paralitza la ment i resta empenta al cor. En el fons, és un conformisme gesticulant o abatut. És una actitud improductiva.

No és una reacció positiva. No construeix, destrueix. No predisposa a fer alguna cosa per superar la situació que motiva aquell estat d'ànim. I una societat instal•lada en la indignació va camí de l'agonia. Es desgasta en l'inútil desafiament a l'impossible, sense lliurar l'esforç necessari per aconseguir el possible.



La protesta per la protesta té molt d'infantilisme. Les dificultats, de tot tipus, requereixen ser afrontades amb maduresa. Maduresa dels que manen i maduresa dels ciutadans. D'aquells, per evitar provocar el desànim col•lectiu amb mesures contundents, en tromba i sense matisar, i maduresa ciutadana per no caure en la incomprensió sistemàtica i deixar-se arrossegar per l'abatiment suïcida. Al contratemps cal reaccionar amb ànim positiu i creatiu.

No és precisament el que està passant en l'actual situació de profunda crisi. No es retalla amb la finor del bisturí, sinó a cops de destral. I es respon massa amb el desànim de qui ho dóna tot per perdut. Ambdues són postures paralitzants i destructives.

Cal substituir els cops de destral i els gemecs per reaccions prudents, però valentes i imaginatives. Quan veurem enginy per fer de les pedres pa i trobar noves fórmules de riquesa?

Però ningú lidera aquest moviment positiu. Més enllà de l'austeritat i del rigor en la despesa pública -diu Duran Lleida- necessitem també que s'impulsi el creixement de l'economia i que es generi ocupació. Però aquest discurs queda ofegat, en la política i en els mitjans, per la cridòria de la protesta. O engolit per un sentiment generalitzat d'impotència i abatiment.

Mals polítics els que imprimeixen aquest pessimisme en la societat.

Pèssimes polítiques les que no aconsegueixen aixecar l'ànim de la gent. Fràgils ciutadans els que no reaccionen amb imaginació, iniciativa i esforç l'adversitat. És urgent canviar el xip de tots. Fem cas a Einstein: "En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement". La imaginació i la voluntat.