e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Febrer de 2011

Mentre La Vanguardia, el diari de més tirada i més representatiu del país, no sigui en català, resultarà sempre difícil poder afirmar que Catalunya és una nació, escrivia en E-notícies i altres diaris, fa més de dos anys, amb el títol “Sense La Vanguardia en català no som nació”. Igualment es podria dir dels mitjans audiovisuals: mentre les ràdios i les televisions en català no siguin, aquí, les més escoltades i vistes, costarà de fer creure que som realment una nació. Sobretot quan de la llengua en fem, crec que erròniament, la nostra essencial contrasenya d'identitat.

Davant l’anunci –avançat per aquest diari- que el periòdic dels Godó fera dintre poc una edició catalana, aquelles reflexions poden ser reproduïdes aquí gairebé igual, si bé matisades. Si bé ens haurem d'acontentar amb la lapidària afirmació del conseller Tresserres quan diu que «Catalunya és una nació possible, no una nació inevitable.» D'aquí els neguits que es viuen per a la "construcció nacional" d'aquest país i els esforços que s'hi esmercen. Es dedueix, per tant, que estem en una fase de "construcció". 
 


Catalunya «és una nació possible –afegeix Tresserres– si la gent ho vol; i la gent ho voldrà o no segons què se li ofereixi i segons com se la sedueixi.» O sia: primerament, la gent ho ha de voler, i en segon lloc se li haurà d'oferir quelcom interessant i que la sedueixi. I no és gens clar que ho vulgui ni que se senti seduïda a ser una nació si llegeix, veu i escolta majoritàriament mitjans de comunicació en castellà. 



D'aquí l'esforç que fa anys que es va duent a terme per a construir "un espai català de comunicació", ja que, com argumenta el conseller, «sense un espai de comunicació ben establert, la nació no és possible; si no hi ha un espai de cultura i comunicació compatit, la nació no és possible; ni abans ni ara.»



En aquest procés, del qual la fundació ESCACC va commemorar els vint primers anys, hi hagué una fita històrica, com remarcà Gifreu, l'any 1991 quan el president Jordi Pujol presentà l'informe Construir l'espai català de comunicació, elaborat amb les aportacions i reflexions de col.laboradors i consultors d'arreu dels Països Catalans i dirigit pels professors Josep Gifreu i Maria Corominas, per iniciativa del Centre d'Investigació de la Comunicació, que vaig tenir l’honor de crear i dirigir. 
 


Els resultats pràctics, però, no semblen encara gaire esperançadors si ens atenem a les tirades, a les audiències i a la greu problemàtica dels mitjans de comunicació en català, malgrat les fortes subvencions oficials. ¿Com construir, aleshores, l'espai català de comunicació que faci possible una nació? Per Tresserres, «la catalanitat té encara sentit, avui, com a espai històric, i és possible i convenient pensar en Catalunya com un procés històric obert de construcció nacional.»
 


Com preguntava irònicament i càusticament, ja fa anys en un acte al Col.legi de Periodistes, el professor Miquel de Moragas, per a escàndol d'alguns: «Què li passaria, a  La Vanguardia, si es publiqués en català. I què li passaria a l’Avui si es publiqués  en castellà» En la resposta està el veritable quid de la qüestió del punt on ens trobem en aquest "procés històric de construcció nacional".

I la resposta, desprès de la bona acollida de l’edició en català de El Periódico, d’una certa estabilització del tàndem El Punt-Avui,  de l’aparició del nou diari en català ARA i de l’anunci oficial d’una propera edició en català de La Vanguardia, que ve a coronar la munió de diaris i revistes -en paper i digitals-, ràdios i televisions, de diferents àmbits, la resposta a les preguntes de Tressseres i de Moragas va sent més positiva.

I el projecte abans esmentat de “Construir l'espai català de comunicació” es va enriquint, i responen a la realitat social del Principat, que no tant a la utopia dels Països Catalans. Com diu el Comte de Godó, en anunciar aquest esdeveniment, “La Vanguardia reflecteix, amb la nova oferta, la plural i tranquil·la normalitat lingüística de Catalunya”.

I ho explica axí: "El nostre compromís ferm i atent amb el públic, amb la llibertat d'expressió i de mercat, i amb el sentir de la societat en la qual estem arrelats ens condueix de manera natural a duplicar la nostra oferta. A partir del proper mes de maig, La Vanguardia serà també un gran diari europeu en català, sense deixar de ser-ho també en castellà. Cada lector podrà escollir la versió de La Vanguardia en l'idioma que desitgi, tant en paper com en l'edició digital".

Amb aquesta edició en català, La Vanguardia contribueix i serveix a la pluralitat de Catalunya  i, al mateix temps, a què sigui més “nació”. Godó es catalanitza.

                      Foto: Presentació del Informe "Construir l'espai català de comunicació. 1991

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1394
8
Comentaris afegits 
isidre (Manresa) 28-02-2011 - 19:41
Quants cents de milers d''euros costtarà al Goverb l'edició en català de La Vanguardia? Més,encara que a El Periódico, a El Punt, l'Avui,etc? I diuen que estem en temps de crisi...Tot per la llengua, bé, pero i per a la fam de molts catalans?
Francesc (Barcelona) 28-02-2011 - 14:34
Què li passa a la barretina? Si amb barretina Colom va arribar a Amèrica i Joan Sebastià del Canós mentre feia la volta al món en repartia? La denominació Països Catalans ha resultat nefasta.
joan B (Puigcerdà) 28-02-2011 - 11:01
Gdo amb barretina?
Pep (Santa Coloma) 28-02-2011 - 10:14
W. Espina ja havia escrit: "Sense La Vanguardia en català, no hi ha nació", que es va publicar a: Democràcia Inacabada (Octubre 2010) prologat per Xavier Rius, J. Gargayó, R. Pedrós i J. R. Correal, i Crítica de la política impura (Juny 2009) per S. Giner
Juan (Barcelona) 06-03-2011 - 21:36
Yo no lo creo, la aristocracia siempre ha sido muy conservadora, sobre todo de las cosas buenas.
TORNAR