e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 de Maig de 2013

Esquiu Rajoy i xuleria de Mas

Eloqüents les fotos de la coincidència d'Artur Mas i Mariano Rajoy a la inauguració del Saló Internacional de l'Automòbil, a Barcelona. Els gestos amb freqüència delaten l'estat d'ànim. També un gest, de vegades, val més que mil paraules.

Així va passar en aquest cas. Es van guardar les formes –només faltaria!–, però l'actitud nerviosa i arrogant del president Mas va contrastar visiblement amb la del president Rajoy, aparentment més natural i propera, fins i tot una mica tímida. Sento constatar-ho aquí, perquè legalment tots dos són els meus presidents i sento més pròxim el català que l'estatal, encara que sigui –i no només per raons de la distància.

Cal  considerar-los a tots dos intel•ligents i preparats, encara que les dificil.líssimes circumstàncies en què els toca governar –i que els desborden clarement– conviden a pensar una altra cosa. En tot cas, cap dels dos em satisfà, si bé aquesta apreciació personal no té cap importància. Els dos són massa conservadors i nacionalistes, cada un, és clar!, des de la seva posició i òptica respectiva.

I pel que fa al tarannà, Rajoy és excessivament esquiu respecte de l'opinió pública i els mitjans de comunicació, que sembla temer, i Mas peca d'actituds força xulesques  precisament davant els mitjans i l'opinió pública.(”Guapo!.-Gràcies!”, els sona?). Cadascun utilitza les seves armes.

Segurament, l'enorme pes de les responsabilitats del president del Govern espanyol el fan més reservat i parc en paraules del que molts desitjaríem i potser seria convenient per enfortir el seu lideratge. I no hi ha dubte que al president de la Generalitat, de brillant oratòria, la seva permanent presència davant l'opinió pública i als mitjans de comunicació, que controla, li és imprescindible per a l'apostolat independentista, que ha convertit en la croada de la seva vida i que s'obstina que sigui la de tota la societat catalana, per difícil que això sigui, donada la pluralitat demografia i ideològica de Catalunya, i també si cal fer cas de les enquestes.

La mal dissimulada timidesa i l'actitud esquiva de Rajoy, en la forma de governar, que no coincideixen amb la seva ‘campechanería’ i proximitat en el tracte personal (recordem, fins i tot, el seu èxit al programa televisiu ‘Tengo una pregunta para usted’), tal vegada sigui eficaç a l'hora de prendre algunes decisions dures, però sens dubte debiliten la seva imatge de líder polític fort i inqüestionable que el país necessita en aquests moments.



L'actitud altiva i desafiant d'Artur Mas, explicable des del seu objectiu molt difícil o de "missió impossible" (almenys per ara), el presenta com un líder decidit i convençut, capaç d'arrossegar masses, tot i sostenir-se en terreny movedís i amb forts vents en contra. És una actitud més voluntarista que realista. Com la d'aquell predicador que em confessava que si cridava tant des de la trona era per convèncer-se a ell mateix. I té raó el periodista Jordi Barbeta quan diu que a Mas abans li interessa gastar més en la governamental TV3 (per a la causa sobiranista), que en altres coses de millor govern, i això explica el sentit d’algun dèficit  i  de certes retallades en els pressupostos. Primer de tot, la propaganda; menjar el coco de la gent per la causa.

Les fotos de Rajoy i Mas al Saló de l'Automòbil de Barcelona van evidenciar un cop més aquestes dues actituds, reveladores de diferents estats d'ànim i d'estratègies enfrontades. A Rajoy se’l veia esforçar-se a mirar-li la cara a Mas i aquest li esquivava la mirada. Mariano, hipòcritament o diplomàticament, intentava comportar-se com si res no passés, malgrat el xoc per la Declaració sobiranista del Parlament i la seva suspensió pel Constitucional, mentre Artur assajava aires de superioritat, marcant mentó i amb mirades per sobre de tothom, ratllant la xuleria.

Ho sento, senyors presidents, però si no aconsegueixen tan sols mirar-se a la cara, ¿com podran dialogar, més enllà de parlar de dècimes de dèficit i diners urgents, mentre per darrere un il·luminat vol marxar trencant la convivència, la geografia i anys d'història, i l'altre, entossudit, simulant un rar i esquiu somriure, li tanca de cop totes les portes?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
440
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR