e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Juliol de 2011

Errors catalans i espanyols

"També hi ha hagut errors catalans", reconeix l'expresident Jordi Pujol, després d'afirmar que "mai no havia vist a Espanya una opinió tan poc favorable amb Catalunya com ara". El que no diu és quins han estat aquests errors.


Aquests errors catalans han estat, principalment, al meu entendre, la radicalització i l'enfrontament. L'esperit del "catalanisme polític", que Pujol ha defensat tota la seva vida i del qual ara en comença a renegar, a la vista del revisionisme que fa dels seus propis plantejaments, no ha estat ni radical ni d'enfrontament. Ha estat de ferma defensa de la seva personalitat peculiar i de convivència i col•laboració amb Espanya.

Això van ser, senyor Pujol, els seus admirats Vicenç Vives, Salvador Espriu i Enric Prat de la Riba, que es van guanyar el respecte dels catalans i dels espanyols. Ni tan sols Macià ni Companys ni Tarradellas van ser realment antiespanyols. Crec que vostè mateix, respectat senyor Pujol, ha arribat a afirmar que ni tan sols durant el franquisme hi va haver a la societat espanyola tanta antipatia cap a Catalunya com ara. Què ha passat?

Paradoxalment, durant la democràcia s'ha accentuat aquest fenomen. Tot i la gran contribució catalana a l'arribada i consolidació de la democràcia, i a la col·laboració de tants polítics catalans en la redacció de l'actual Constitució, que després cadascú ha volgut interpretar al seu gust i conveniència. Els centralistes, com la norma suprema i rígida sorgida de la voluntat sobirana de tots els espanyols, els nacionalistes perifèrics, com un gran pacte conjuntural entre les forces polítiques i els pobles que integren l'Estat espanyol. En aquest context teòric, s'han produït dues situacions polítiques desafortunades.

D'una banda, la segona legislatura del president Aznar, des de la prepotència de la seva majoria absoluta, va ser d'un enfrontament absurd a les realitats i a algunes pretensions nacionalistes, arribant fins i tot a soscavar el sistema autonòmic establert. D'altra banda, el desastrós mandat de Zapatero, donant inicialment falses ales a aquelles pretensions, amb promeses irrealitzables, va encoratjar els nacionalismes, que aviat van veure frustrades les seves esperances. Conseqüència d'aquests dos errors dels dos mandataris espanyols: la radicalització i l'enfrontament nacionalistes. El distanciament Espanya-Catalunya. 

I a Catalunya, equivocadament i explicablement, s'ha caigut –molts dels seus polítics i part de la seva societat–, en aquests dos greus errors. No s'ha sabut, pogut o volgut resistir ni a aquella provocació aznariana ni al desengany zapaterista. Aquesta nova situació, que respira sobiranisme, és la que porta Jordi Pujol a revisar –¿per convicció o per conjuntura? – els seus postulats de sempre. Tot i que no arriba a declarar-se independentista, pensa que, que si no canvien les coses, l'independentisme pot arribar a ser una sortida (per no quedar "residuals"), encara que "difícil i que dividiria la societat catalana".


Si la hipotètica independència, a més de "difícil", dividiria la "societat catalana", de quina Catalunya estem parlant? D'una de fictícia o de la real?

Per això, entre utopista i realista, Jordi Pujol està entre un "sí, però no" i un "no però, sí". Renunciant, per convenciment o tacticisme, el "catalanisme polític", no sigui cas que es caigui, president Pujol, en un altre error: el de perdre el seny.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1270
2
Comentaris afegits 
miquel (Puigcerd) 30-07-2011 - 21:11
Fan uns anys a tota Espanya es valorava Catalunya i es tenia els catalans com un exemple de seriositat i treball. Ara, no; i el que ha passat tamb s culpa nostra: anem de "els millors" o de vctimes....i aix es fa insoportable als dems
francesc (tarragona) 16-07-2011 - 22:00
molt interessant comentari; potser s que pujol creu que sempre hi ha de dir la seva per sortir a l'actualitat i fa cabrioles
TORNAR