e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Febrer de 2013

Enfonsar o salvar la nau?

Massa rotund, segurament. Rajoy pot respondre pels seus fets, però és molt difícil que pugui fer-ho pels del seu entorn. Hi ha un consens força generalitzat sobre l'honestedat personal de l'actual president del govern. Els dubtes s'estenen en relació a alguns personatges que l'envolten, i sobretot que l'envoltaven i ara vengen.

La gravetat de les acusacions requerien un desmentit clar. Més clar que rotund. La rotunditat no sempre afavoreix la claredat. Respecte a la seva defensa personal, de la seva figura pública i privada, Rajoy ha estat bastant convincent. I l'opinió popular així sembla percebre-ho. Ja és important, però no suficient.

L'honestedat d'una persona, d'un cap, no comporta ni empara la d'altres del seu equip actual o anterior. Pretendre-ho, seria un error. D'aquí la reacció del líder de l'oposició, Rubalcaba, en acusar Rajoy d' "enrocar-se", de col·locar a la defensiva amb tots els seus, sense admetre possibles casos reprovables. Això, a més de perillós, contribueix a respostes també contundents.



I no són precisament actituds de rotunditat i contundència verbals les que requereixen les actuals circumstàncies de comprensible irritació per la corrupció molt generalitzada, de mútues acusacions molt pujades de to en el terreny polític, i de gravíssima crisi econòmica i social. Afegir més llenya al foc no conduirà a cap solució. S’ha de netejar, amb celeritat i fermesa, el terreny embrutat per tant comportament personal i institucional irregular i delictiu. Però, sense demorar això, la prioritat de tota prioritat, és salvar la nau, en lloc d'enfonsar-la.

Sembla, però, que es fa tot el contrari, conscient o inconscientment, en nom d'un "patriotisme" que cadascú interpreta a la seva manera. És patriòtica, certament, la denúncia de la corrupció rampant i que ho emmerda tot, és patriòtic exigir totes les responsabilitats, peti qui peti, és patriòtic, fins i tot, indignar-se i irritar-se i mostrar-ho públicament, com a teràpia social i perquè s'assabentin els que s'hagin assabentar sense discriminació. El límit sensat és no cremar la nau i que no ens enfonsem tots.


En aquestes reaccions irades comprensibles, cal distingir bé el raonable dels interessos més o menys ocults. Interessos del partit governant a mantenir-se; interessos dels partits de l'oposició a guanyar terreny en aquest riu regirat, interessos dels protagonismes personals bastards, els interessos localistes sobre els generals, interessos d'alguns mitjans a augmentar audiència i vendes a costa del que sigui.

Denunciar tot això també és patriòtic.

Però la màxima urgència, la primera prioritat, és el bé comú d'un país i uns ciutadans que suren en salvavides o ja sense salvavides enmig d'una tempesta econòmica i social, i la qual s'està afrontant com es pot a costa de molts sacrificis. No és hora de tirar més llenya al foc ni de tirar més aigua dins del vaixell perquè acabi enfonsant-se amb tots dins.

És l'hora de la supervivència per sortir a flotació el més aviat i millor possible.

Per això hi ha unes institucions -polítiques, legislatives, jurídiques i governamentals- que, malgrat tots els seus inadmissibles defectes, cal que segueixin funcionant. Ni l' "enroc" del Govern, en la seva defensa a ultrança, ni la demagògia de certa oposició irresponsable, ni la voracitat d'uns mitjans frívols o poc sensats, ni l'aldarull del carrer més o menys dirigit o orquestrat, contribueixen a aclarir res ni a amanir el rumb de les coses.



O som capaços, entre tots (encara empassant gripaus), d'alçar l'estendard del "seny", per sobre de totes les onades embravides del mar revolta, o, al final, per tots "doblaran les campanes".

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
394
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR