e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Setembre de 2009

Un referèndum d’autodeterminació? I per què no? Sempre que sigui legal. Ara com ara no ho és, perquè no entra en la nostra Constitució, que és el marc legal bàsic de convivència. L’actual i que cal respectar. Però pot canviar.

I segurament convé que canviï, perquè és molt probable que aclarís temors actuals, no sempre ben fonamentats, i tirés per terra postures de victimisme que creen tensions, interessadament animades i sovint més virtuals que reals.

Una democràcia serà més autèntica com més legítim sigui el que és legal. És a dir, que el marc legal aculli la quantitat màxima del que és legítim. En el cas contrari sempre hi haurà algun dèficit, i aquest dèficit serà explotat pels qui consideren –sempre n’hi haurà– que les seves legítimes aspiracions no són reconegudes legalment.

La legalitat ha d’acollir al màxim el que és personalment i col·lectivament legítim, i regular-ho, no ofegar-ho. Regular els desitjos legítims dels ciutadans i grups socials, perquè no topin entre elles i perquè es desenvolupin amb normalitat.  

Que uns pobles, o uns col·lectius amb identitat i cohesió suficients, per distintes i diferents causes, desitgin decidir sobre el seu futur col·lectiu en funció de la situació en què viuen immersos, sembla molt legítim. Que la llei no els ho permeti eternament, no sembla lògic. Fa anys que ho venim sostenint (p. e. en el llibre Temps de Rauxa). I, per tant, que també s’estudiï la possibilitat de modificar la Constitució, en aquest punt.

Veus serioses i solvents (constitucionalistes, professors, polítics i periodistes solvents, etc.) estan en aquesta línia. Ara mateix, a través de la televisió oficial catalana, en el prestigiat programa de Cuní, de TV3, dos periodistes i comentaristes tan ponderats i amb tant brillant trajectòria i solvència con Luís Foix (ex director de La Vanguardia) i Antonio Franco (ex director de El Periódico) s’han pronunciat en aquest sentit.

I, a parer meu, els seus respectius punts de vista es complementen sàviament. Foix es declara clarament partidari que es pugui celebrar, amb garanties, un referèndum a Catalunya. Franco proposa, com una de les garanties, que anar a votar sigui obligatori per a tots els ciutadans de Catalunya. Així s’expressaria, d’una vegada, la legítima voluntat d’uns ciutadans; en el sentit que sigui. I això sense que cap sector minoritari o sectari pogués atribuir-se, o manipular, el desig majoritari que hauria sortit de la participació obligatòria de tots, o gairebé tots, els ciutadans, sense distincions i amb el mínim d’absències.

Modificar, en el moment oportú i per les vies legals (amb el pacte dels grans partits, com a mínim, que donarien així prova de democràcia), l’actual Constitució en aquest aspecte, crec que seria una mesura d’higiene democràtica.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1442
4
Comentaris afegits 
Josep M. (Vic) 13-09-2009 - 18:57
nUn referèndum en el que no participin quasi tots el ciutadans pot ser un a gran falsatat. Si voten pocs serà una veu minoritaria. Es el que volen alguns i així poder anipular el seu sentit. La proposta de Wifredo Espina és molt encertada.
joan (Bcn) 13-09-2009 - 16:36
sigue.. acotado a un territorio, pueblo, barrio (2º problema) el referendum deberia poder ser de cualquier cosa (legalizacion drogas, pena de muerte, etc ..) 3er problema. Las voluntades politicas de los ciudadanos se expresan cada tres años en eleccione
Joan (Barcelona) 13-09-2009 - 16:32
Partiendo de la logica de su articulo, queda patente una grieta en su argumentacion. No se puede hacer una ley solo para un caso concreto (autodeterminacio). Si cualquier grupo (quedaria por definir que grupos, 1er problema) puede promover un referendum
Julià (Barcelona) 13-09-2009 - 15:15
Subscric casi tot l'article, com sempre. Calen més veus assenyades com la seva, i menys veus que proclamin l'enfrontament i l'odi. Malauradament, sembla que el seny i la moderació no venen tant com la crispació.
TORNAR