e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Desembre de 2012

Els segrestos de Catalunya

A Catalunya se la pot segrestar de moltes maneres. I des de fora o des de dins. També des de fora i des de dins al mateix temps.



Si segrestar significa treure a algú -persona o poble- la possibilitat de moure's i desenvolupar-se segons els seus propis desitjos, desposseir o limitar aquesta elemental llibertat constitueix un segrest.



Imposar a una persona o un poble alguna cosa que no li és propi o no vol, és caure en aquest abús. Encara que sigui en nom d'interessos o valors que algú consideri superiors. Superior a la llibertat només hi ha la vida, i sobretot la vida de les persones.



La història i l'actualitat, ens mostren molts casos d'aquests tipus de segrest. Aquí i més enllà. Gairebé mai reconeguts pel segrestador i sovint assumits -conscient o inconscientment- per la resignació dels segrestats. És l'eterna i injusta dialèctica dels poderosos i els febles, sigui quina sigui la classe de poder i qui ho sustenti.



Una concepció unitària i uniformista de l'Estat, en els casos en què es dóna, sol comportar una submissió de les parts integrants malgrat tenir personalitat pròpia. És a dir, el seu segrest, més o menys explícit.



Certs esdeveniments històrics i de diversa índole (guerres, dictadures, pactes d'estat, fluxos demogràfics, situacions de debilitat o pobresa, etc.) han situat Catalunya, com a altres pobles, en situacions efectives de segrest, en diversos graus. I arriba un moment, en què es produeix una reacció de rebel·lia o d'ànsies d'alliberament. D'anhel de ser.



No és nou. Però ara, per raons conegudes de determinats abusos centralistes i uniformadors, està passant de forma especialment remarcable i tensa. Sense reconèixer el fet elemental de la diversitat i pluralitat -de la pluralitat nacional de l'Estat espanyol- no es trobarà mai la solució del desitjable equilibri entre respecte i col·laboració (autonòmica, federal, confederal). Produint, en conseqüència, l'enfrontament entre legitimitat i legalitat vigent. Podria qualificar-se d’un cas de segrest extern.



Però hi ha un altre nivell de possible segrest, gens menyspreable i també perillós. El segrest intern.



Ocorre quan dins d'un col·lectiu, d'una comunitat o d'un país, una part intenta imposar-se a les altres parts integrants. Per diferents motivacions, igualment inacceptables. Poden ser ètniques, de procedència, de cultura, de llengua, de religió, etc. Solen articular-se políticament entorn d'una ideologia partidista, que s'eleva a la categoria de veritat per a tots.



Es dóna en els casos extrems d'una concepció global d'aquesta col·lectivitat, sense tenir en compte tampoc la seva diversitat i pluralitat interna. Els nacionalismes radicals -reactius o dogmàtics- pugnen pel segrest del tot en detriment de les parts que el componen.



Estem, en certa manera, en un d'aquests moments. El pacte CiU-ERC -amb components de reacció i de fonamentalisme- s'inicia com impositiu a la resta de posicions legítimes, més que respectuós i integrador. Les crides a la col·laboració sonen més a virtuals i tàctiques que a sinceres.



Pot passar amb qualsevol altra formació política que, creient-se posseïdora de la veritat, es tanqui al diàleg i a la col· laboració. Però Catalunya no és un tot compacte i uniforme. La diversitat i pluralitat és més que patent en la seva ciutadania. Podrà saber greu a alguns, puristes o nostàlgics, però és així.



No reconèixer-ho constituiria la llavor de la discòrdia i una greu temptació segrestadora. Com en el segrest exterior, no seria acceptable una posició homogeneïtzadora. Més encara, els drets dels ciutadans sempre han de prevaler a les ambicions -interessades o ideològiques- d'un col·lectivisme, sempre més utòpic que real.



Encara que la governabilitat requereix de normes compartides o comuns, el democràtic és respectar el diferent, el "propi" d' "els altres", el seu grau de legítima identitat.



Catalunya no pot ser objecte de segrest, ni des de l'exterior ni des de l'interior. La imposició no és legítima. Mereix el respecte de tots, como a col·lectiu i, sobretot, per tots els seus ciutadans.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
795
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR