18 de Setembre de 2008

Els ciutadans davant la crisi

Entre les solemnes paraules buides de Zapatero sobre la crisi econòmica i l’absència de propostes concretes de Rajoy sobre aquest  tema, el ciutadà viu espantat, perplex i perdut. Què s’hi pot fer?

Ningú no ho sap. Els savis i els saberuts especulen, els experts (a més de cobrar “informes”) naveguen, els polítics es tiren els plats pel cap, bo i escombrant cap a casa, i els mitjans de comunicació munten la seva pròpia festa amb grans titulars per captar audiència. La resta ens queixem i critiquem.

Però heus ací que algú sí que s’ha recordat del ciutadà desorientat. Leopoldo Abadía, “un xaval de 75 anys, amb 12 fills i 35 néts”, enginyer industrial, ex professor de política d’empresa de l’IESE durant 31 anys i president del Grup Sonnenfeld, ha elaborat un text, La crisi Ninja,  aclaridor i a la vegada alarmant («aquesta crisi és més grossa que la del 1929»), i en declaracions com les que va fer últimament a Els matins de TV3 fa algunes recomanacions. Són  unes recomanacions per al ciutadà que també serveixen per als governs i que són tan pràctiques com velles i oportunes.

Sigueu optimistes. És a dir, feu coses positives i no us quedeu de braços plegats o us passeu el dia criticant com ho fan, de malament, els altres.  

No feu ximpleries. Per exemple: No us entossudiu a pintar el pis quan és molt possible que necessiteu els diners per a coses més indispensables.  

Sigueu prudents. Tingueu prudència en les despeses ordinàries, mimeu el negoci i el lloc de treball,  dipositeu el diner, ben guardat, en institucions solvents i no jugueu amb el risc.

Res de nou. Tot és ben sabut, és de sentit comú. Però és bo que algú ens en faci memòria,  potser perquè ho teníem oblidat, davant aquesta insòlita crisi.

La crisi que Zapatero va negar –mentre repartia indiscriminadament amb somriure tonto els 400 euros- abans de les eleccions –per no perdre-les–, i que no ha tingut més remei que anar reconeixent quan li ha caigut a sobre, es presenta “molt greu” i ningú no s’atreveix a vaticinar quant durarà.

L’optimisme  –que cadascú faci alguna cosa positiva per a superar la crisi– recomanat per Leopoldo Abadía, juntament amb la prudència i un comportament sense ximpleries, són actituds vàlides per a tothom, ciutadans i governs.

El sentit comú és, molt sovint, el més poc comú dels sentits. Sobre tot en els nostres governants. Tinguem-ne una miqueta nosaltres.

Ens hi van les garrofes...