25 de Febrer de 2009

El quart poder, en crisi

Temps dolents pels mitjans de comunicació. La greu caiguda de la publicitat i l’agreujat descens de lectors pinten un panorama preocupant. Però, més enllà d’aquesta preocupació econòmica, sorgeix una preocupació social i política.

Les vendes i principalment la publicitat són els suports dels mitjans, i la garantia de la seva qualitat i del grau de la seva independència. Els índexs de venda i publicitat són els que els permeten la seva independència del poder públic. Si aquells baixen, aquesta se’n pot ressentir seriosament.

La lluita per la supervivència porta a la temptació de les subvencions; i aquestes, a la pràctica, mai són gratuïtes. Sobretot quan no hi ha un sistema neutral i equitatiu de concessió i repartiment, la qual cosa significa que sol ser arbitrari i favoritista.

És comprensible que, en l’actual situació de crisi, els editors dirigeixin les seves mirades a l’Estat i reclamin ajudes. Però molt de compte en la manera com aquestes es portin a terme. Confessades o no, les contrapartides seran inevitables. I sempre en merma clara de la independència de l’anomenat quart poder.

Quart poder que, amb totes les seves limitacions, globalment actua de contrapunt i control dels poders estatals, en defensa de la societat. Si aquell entra en crisi, tal com les dades econòmiques certifiquen, se’n ressentirà la societat; és a dir, els ciutadans.

Un quart poder (els mitjans de comunicació, en totes les seves modalitats) emmordassat, en major o menor grau, pels favors de l’Estat, necessaris per la seva subsistència, no complirà la seva funció. Es convertirà en corretja de transmissió de la veu oficial. Les veus plurals dels ciutadans deixaran de sentir-se.

Però això, fins i tot en situacions d’emergència econòmica, els mitjans i, molt especialment, els òrgans que els representen. han d’evitar acostar-se a les forces polítiques, que inevitablement els manipularien, i als favors de l’Estat concedits sense garanties de neutralitat, rigor i respecte a la llibertat d’expressió.

Els plats de llenties no poden fer-nos trair la llibertat i la democràcia.