e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Juliol de 2010

El joc de les dues sobiranies

No hi caben dues sobiranies dins d'un mateix Estat. Ni dins d'una mateixa Nació. Com això legalment és així, doncs una altra cosa seria  contradictori per pura lògica i una contradicció en els seus propis termes, cal evitar jugar amb les paraules, error o mala intenció en el qual cauen o al que recorren molts polítics.



Políticament es poden fer molts jocs malabars. I així, preguntar-se si la sobirania política resideix en el conjunt del poble espanyol, com disposa la Constitució, o també al poble català, amb argumentacions històriques, culturals i identitaries, com es pretén legítimament des del nacionalisme.



Més enllà dels legítims diversos raonaments polítics d'uns i d'altres, i de la major o menor solidesa dels seus respectius fonaments, legalment ens movem en un terreny especulatiu. En el terreny jurídic -en què es basa tot Estat de dret- les coses estan força més clares. La Constitució vigent –que van pactar i redactar també en constituens catalans- descansa i només reconeix una Nació.



I això és el que, en bona mesura, ha vingut a confirmar i reblar la controvertida Sentència del Tribunal Constitucional, sense que hagi tancat, com no podia fer-ho, que potser un dia pogués haver una altra Constitució diferent que digués una cosa diferent, ja que la vida i la societat son dinàmiques.  Fins i tot admet que ara es pugui utilitzar ideològicament-per motius històrics, culturals, ideològics, etc .- el terme "nació" (com es fa en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya), però això no té actualment valor jurídic ni en si mateix ni com a referència interpretativa legal.



Aquesta ratunditat, redundància i claredat és el que ha irritat la sensibilitat dels plantejaments nacionalistes catalans, que veuen la seva història i el seu futur amb més recorregut i més hipotètiques possibilitats. Però això xoca amb la història recent i amb la realitat legal. Per exemple, resulta que l'actual Constitució va ser votada per moltíssims més ciutadans catalans que els que van votar en referèndum l'Estatut, que en últim terme deriva d'aquella.



Fins i tot, el president Rodríguez Zapatero, contestant a Duran i Lleida li ha fet la jugada de recordar i treure a la llum unes clares i compromeses paraules del líder de CiU, Artur Mas, durant la tramitació de l'Estatut a les Corts, en què afirmava solemnement que "el fet d'arribar a un Estat plurinacional exigiria canviar la Constitució". Zapatero ha assegurat que quan es va reformar l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el líder de CiU, amb qui va negociar la reforma a la Moncloa, "ja va acceptar aquesta realitat jurídica".



En tot cas, caldrà recordar i aclarir tot això per no seguir jugant, per uns ni per altres, amb el concepte de les dues sobiranies. Si cal, lluitem per canviar democràticamente la Constiutució Peró no juguem amb les paraules per confondre la gent.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
935
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR