08 de Novembre de 2011

El debat que no mou vots

Pocs vots haurà mogut aquest debat. Cada candidat ha cuidat a les seves clienteles, que segurament s'hauran consolidat. Bon debat, sense grans sorpreses, que ve a enfortir el bipartidisme i el centralisme, en ignorar, d'una banda, als altres partits i, d'altra, les reivindicacions territorials (ni una paraula, per exemple, sobre federalisme ni Pacte fiscal).

Cada contrincant portava a la seva motxilla uan càrrega que el condicionava. Rubalcaba la d'haver estat vicepresident d'un govern fracassat. La motxilla de Rajoy era més agraïda, plena d'enquestes favorables, però que podrien canviar de signe a la menor relliscada important.



Rubalcaba ha intentat -i això li podria suposar alguns vots- erigir-se en portaveu dels descontents, oblidant que ha estat figura clau del govern responsable, en gran part, del descontentament. És curiós que el nom del president del Govern ningú l’ha pronunciat; Zapatero s'ha evaporat . 



Rajoy, gairebé oficiant ja de futur president, s'ha mostrat prudent i no s'ha arriscat amb promeses massa concretes, malgrat la qual cosa, l'agressiu Rubalcaba ja ha assumit, en la pràctica, el seu nou paper després del 20N. 

Així, en un sondeig flaish de Motroscopia, per a El País, el líder del PP ha superat el candidat socialista per cinc punts (46% a 41%) i millora les previsions, segons l'enquesta realitzada després de concloure el debat. També els analistes polítics coincideixen, en general, en que Mariano Rajoy surt consolidat, tot i que algun havia pronosticat: "guanyarà Rubalcaba"



Mentre el candidat socialista, sota el pes de la seva motxilla, insistia en sembrar el dubte i la sospita sobre els, calculadament, inconcrets plans de Rajoy. El líder popular, amb la bossa d'oxigen de les enquestes a l'esquena, reclamava, una i altra vegada, la urgència del canvi. I no només de govern, sinó de política, per guanyar la confiança necessària per sortir de la crisi, creant ocupació i aconseguir credibilitat davant els països que puguin ajudar-nos.