22 d'Agost de 2010

Estem en una democràcia inacabada. Formalment i realment. I això és la causa dels nostres problemes estructurals, com a país, i de convivència ciutadana.

Democràcia inacabada, fonamentalment, per l’escassetat de demòcrates de veritat. De ciutadans respectuosos de la llibertat dels altres ciutadans, de la justícia amb els altres ciutadans i disposats a acatar les regles del joc col·lectiu dictades per la voluntat lliure, responsable i clarament majoritària. Sense això, no hi ha democràcia possible.

Democràcia inacabada, també, per la inexistència d’una Constitució més oberta i suficientment flexible per a adaptar-se als signes clars dels temps, que és igual que dir oberta a les noves voluntats legítimes de modernització social, desconcentració i descentralització, sense perdre la vertebració –necessària per al bon  governament– en l’ordenament jurídic i en la mútua solidaritat de ciutadans i pobles.

I democràcia inacabada per no haver assumit bé les distintes institucions –legislatives, jurídiques i executives–, en els seus diferents nivells (estatals o autonòmics), llur paper essencial de ser una part integrant de l’Estat democràtic de dret, pactat, en circumstàncies excepcionals, pels representants dels diversos sectors i de les diverses tendències del moment i amplíssimament referendat pel poble sobirà.

Els desafiaments o insubmissions als principis bàsics constitucionals per part de les institucions –que són peces integrants de l’Estat– són unes clares mostres d’immaduresa democràtica i de deslleialtat jurídica. Se’n diguin politització partidista en les seves funcions, senyals de declaració unilateral d’independència o situar-se «moralment fora de la Constitució», que no és sagrada ni intocable, sinó reformable i substituïble. Però no acatar-la, mentre sigui vigent, és sembrar el desordre jurídic i la confusió social. El camí de l’anarquia, del caos i de la rebel·lió.

Acabem la nostra democràcia inacabada. Començant per assumir tots i de veritat els valors democràtics.