22 de Novembre de 2010

En el mogut i poc interessant debat d’aquest diumenge, entre els sis líders de les formacions polítiques parlamentaries que es presenten a les eleccions, els dos principals candidats van donar la sorpresa amb un cop d’efecte just al final.

Montilla demanà, novament, fer el cara a cara, fins i tot renunciant que fossin dos, un en català i l’altre en castellà, i acceptant Mas sense reserves, fins i tot a fer-ho tot seguit la mateixa nit, cosa que la direcció de TV3, amb bon criteri, no va considerar oportú.

Amb totes les enquestes en contra, a José Montilla, que es mostrava nerviós, li interessa per si li pot ajudar a remuntar; a Artur Mas, més serè i una mica prepotent, podria perjudicar-lo qualsevol error o ficada de pota, quant les mateixes enquestes li son molt favorables. Ës comprensible aquell interès del socialista, com també una certa inicial resistència del convergent.

Ara, desprès de la pública recollida del guant montillià, la passada nit del diumenge, per part d’un crescut president de CiU, no hi ha excusa que valgui per escatimar als ciutadans l’esperat cara a cara. Desprès de les eleccions, els demés partits seran comparses o monedes de canvi a l’hora dels possibles.

Queden cinc dies hàbils. Si ara, pel que sigui, no es duu a terme aquest cara a cara, ja acceptat pels dos protagonistes, i que TV3 ha ofert transmetre i Josep Cuní a moderar, serà una autèntica estafa a l’opinió pública.

I si el candidat president Montilla ja ha renunciat als dos debats que volia (català i castellà) i  ha admès que sigui un sol, ¿podria negar-se Artur Mas, en un gest d’acostament, i també d'ampliació de l’audiència ciutadana, a què sigui bilingüe, segons aconselli la temàtica?