02 de Novembre de 2009

Si no és Garzón, algú deu ser-ne responsable i haurà de pagar per això. Aquesta humiliació, aquesta denigració d’unes persones detingudes, no pot quedar en no res.

En el grau de responsabilitat que hi hagi, que es corregeixi degudament. Uns detinguts –els que siguin, com es diguin i com vagin vestits–, pel sol fet d’estar detinguts per ordre judicial, i per molts indicis d’haver comès delicte que pesin sobre ells a judici del jutge instructor, no deixen de ser persones. I com a tals mereixen el degut respecte, compatible amb l’acció jurídica, no de l’arbitrarietat, de la incompetència o de la laxitud professional. I menys amb la impietat d’aquella veu del rancor que ha sortit del president de Cantabria, Miguel Ángel Revilla, que troba «edificant i meravellós que els portin emmanillats i que els hi puguem veure»; fins i tot creu que «cal exposar-los una estona perquè vegin que han de sotmetre’s –com a mínim i a part dels anys de presó que els puguin caure– al judici dels ciutadans, a la vergonya dels seus conciutadans i dels seus familiars.» El retorn a l’Edat Mitjana... i encara molt més abans!

Precisament quan la mateixa Audiència Nacional «ha ordenat obrir un expedient informatiu per a aclarir què va passar en el trasllat dels presos preventius del cas Pretòria» i «per a prendre les mesures oportunes i evitar que en el futur puguin repetir-se situacions similars, sense perjudici del tipus de delicte i de la seva gravetat.»

Com que no és, ni de bon tros, la primera vegada que això passa, aquest expedient hauria d’acabar amb l’oportuna sanció al responsable o responsables d’aquesta indignitat en l’àmbit judicial, que l’enfosqueix. La condemnable indignitat del “maltractament de persones” (com es va avançar a qualificar-ho l’escriptora Maria de la Pau Janer) ja abans de ser imputades i sentenciades, i amb “penes” que no estableix cap codi. Ni per a rics ni per a pobres, ni per a polítics ni per a empresaris, ni per a alcaldes ni per a lladregots.

Les sentències, quan n’hi hagi, han de ser justes. I les mesures cautelars preventives, proporcionades; mai per mai venjatives. La venjança, l’aferrissament, no és del regne de la justícia; de cap justícia. Pertany a la barbàrie de quan no hi havia persones, sinó esclaus. Abans o després d’anar a la presó, fora de la presó o dins la presó, les persones sempre són persones, emparades pels Drets Humans. O és que volem instaurar un Guantànamo?