e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Novembre de 2012

Tots exhibeixen "democràcia". Cadascun la "seva" democràcia. Com si fos un predi propi. Com si fos un producte de mercat, o de supermercat. Els constitucionalistes i els sobiranistes. En el fragor de la pugna electoral catalana –que no és només catalana– hi ha un forcejament per arrabassar a l'altre aquesta màgica paraula, per legitimar-se.


I al mateix temps, es llancen mútuament pel cap l'acusació d’"antidemòcrata". Saben que és el pitjor estigma que se li pot penjar perquè sigui menyspreat per l'opinió pública. No se’n perd ocasió, pretext ni bastes comparacions. Tot s’hi val, lamentablement, per guanyar vots.


¿És més demòcrata el que respecta el marc legal vigent, la principal referència del qual  és la Constitució, o el que es remunta a les arrels de les normes apel·lant la sobirana "voluntat del poble"? Aquest és, en el fons, el plantejament, més enllà de les paraules més o menys feridores o ofensives que s'empren de cara a la galeria, que sol aplaudir el més enginyós, al més atrevit o el que més crida.

Per desgràcia, en les campanyes electorals pesen poc els raonaments. L'emotivitat passional sol predominar sobre el pensament seriós i raonat. Les apel·lacions als sentiments elementals –que poden ser molt nobles– enardeixen més fàcilment les masses que els arguments –no sempre precisos– coherents i reposats. Per sort, les masses no pensen; qui pensen són les persones, que són les que voten.


Però els entusiasmes, normalment passatgers, de les masses poden condicionar les persones decisivament. Com ho fa la força dels sentiments elementals degudament agitats o manipulats. El "jo" s'imposa al "nosaltres", per llei d'autodefensa o supervivència.


Tots els nacionalismes, de qualsevol color i àmbit, són propensos a aquest fenomen. I intenten justificar-ho proclamant-se demòcrates, més que els que senten o pensen diferent. També els constitucionalismes poden amagar o emparar sentiments nacionalistes d'un altre nivell. És la dialèctica instal·lada en l'actual debat català.


Davant d'això, una posició raonable és que el degut respecte a la legalitat, necessària per a la convivència, no ha de fer impossible la seva modificació si és que una voluntat popular, expressada lliure i netament, és majoritària. Mentrestant, la democràcia s’ha d’entendre que està en el marc legal vigent democràticament ratificat. La democràcia no pot ser un simple concepte eteri ni una mera proclamació de voluntat, ni resideix en gesticulacions o manifestacions populars per molt espectaculars o massives que siguin.


La democràcia és de tots i de ningú en concret –constitucionalistes o sobiranistes–, però pren forma i es concreta en normes jurídiques, que cal respectar encara que tal vegada haurien de ser  modificades, sempre democràticament.

La democràcia no és propietat de ningú, ni és un caos.





Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1085
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR