e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 d'Agost de 2009

“Imposar” el català perquè sigui realment la llengua vehicular de la societat. “Obligar” que la facin servir els de dins de Catalunya i els qui vénen o han vingut de “l’estranger”, siguin espanyols o d’altres països. “Esquivar” o eludir el que diu la Constitució mitjançant l’aplicació del discutit Estatut d’autonomia.

Són les tres expressions i conceptes que s’han proposat i defensat com a necessaris “per a defensar la llengua catalana” en la tertúlia més important de la televisió oficial catalana, TV3, per un advocat-periodista i un periodista-polític, ambdós de notabilitat. Cal agrair llur sinceritat i claredat, condicions bàsiques en una situació de llibertat, pluralitat i democràcia.  

Aquest llenguatge desemmascara uns altres comportaments, polítics i mediàtics, menys honestos y més hipòcrites. També té la virtut de plantejar les coses d’una manera més clara. I ens descriu aquesta realitat:

- Que el català no és, socialment, la llengua vehicular i d’ús majoritari a Catalunya. Està en una situació de debilitat i de risc, com es denuncia reiteradament.

- Que perquè ho arribi a ser una altra vegada, per no pocs es vol recórrer a “la imposició”, a “l’obligació” i a “esquivar” o eludir el que disposa la Constitució, i això mitjançant les disposicions que estableix el discutit nou Estatut, que fa tres anys que el Tribunal Constitucional estudia i la sentència del qual és temuda per uns i altres.

- Que alguns tenen una idea patrimonial i mítica de Catalunya ancorada més en la nostàlgia del passat que en la crua realitat del present i en la  dinàmica del futur.   

- Que des d’aquesta posició, legítima però subjectiva, es pretén canviar les coses, és a dir, la societat catalana actual, pels mitjans coactius que siguin necessaris.

- Que aquest intent de canvi mitjançant l’activisme coactiu ignora almenys una meitat dels habitants de Catalunya, els drets dels quals no es respectarien si es considera que Catalunya és solament dels uns i no dels altres, dels originaris i de pura sang –que parlin català i no castellà per bé que siguin d’aquí- i no dels sobrevinguts recentment o ja fa moltíssims anys, molts dels quals amb fills i nets nascuts en aquesta comunitat.

- Que no sempre que es parla de “defensar el català” (com a llengua) es defensa els catalans (com a ciutadans). No es pot confondre una cosa amb l’altra, i potser convindria establir prioritats.

- Que tot això ens porta a la pregunta fonamental i elemental que pocs s’atreveixen a formular públicament i molt menys a respondre: De qui és Catalunya?

Wifredo Espina és comentarista polític i ex director del Centre d’Investigació de la Comunicació.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2058
39
Comentaris afegits 
joan (girona) 26-08-2009 - 01:08
Home, com tot, els extremismes són perillosos, peró crec que hi ha una explicació científica per a tot això i segurament té a veure amb la por de la tribu a ser aniquilada per l'altra.L'humà s'organitza en grups, família, ètnia,raça, cultura, etc
Francesc (Barcelona) 25-08-2009 - 09:50
Els cata- o espanyol-talibans serien aquells que són grollers, no respecten les opinions dels altres insulten i estan prestos a emprar la violència.
Ignasi (Sabadell) 24-08-2009 - 23:12
Quina ocuirrència amb això de "cataibanes"!... Es aplicable a tots els nacionalistes extremistes, siguin catalans o espanyols.
Francesc (Barcelona) 24-08-2009 - 20:44
Carlos, menys demagògia, si us plau. El sentiment nacionalista espanyol ofusca la seva anàlisi...
Carlos B. (Gavà) 23-08-2009 - 19:29
Cataluña está secuestrada por los catalibanes. Lo escandaloso es que el gobierno de la Nación lo permita. Esto no pasa EN NINGÚN PAÍS DEL MUNDO.
TORNAR