20 d'Octubre de 2008

Això és corrupció. Supeditar l’aprovació dels pressupostos generals a la compra de vuit vots corresponents a dos partits, al Congrés, és signe de corrupció política. Són vuit vots (sis del PNV i dos del BNG) a canvi de concessions partidistes i de diners. És l’interès general condicionat al benefici de dos partits. Quina democràcia!

Si hi va haver un lloable pacte de mínims entre Zapatero i Rajoy per a mesures de xoc davant la greu crisi econòmica, no és lògic que no hi sigui també, en les línies bàsiques, en els Pressupostos Generals de l’Estat, que han de ser la plasmació de la gran actuació política per a fer front a aquesta situació crítica.

Es constata que els pressupostos presentats, confeccionats en un moment molt diferent, no recullen les necessitats ni les previsions actuals. Són fora de la realitat. Al govern li interessa més que s’aprovin per motius d’urgència i d’imatge política que no pas per la seva bondat econòmica. I per a  aconseguir-ho, anant en contra del primer partit de l’oposició -que assegura que «no són els pressupostos que requereix la societat espanyola en aquestes difícils circumstàncies d’emergència nacional», ja que, entre altres coses, «ens retornen al dèficit públic, a l’augment del deute públic, de la desocupació i de l’atur-  i deixant també de banda els altres de partits–, el Govern ha preferit comprar els vuit vots partidistes  que li faltaven.

Pervertint el llenguatge i la realitat, tal com acostuma a fer hàbilment, i prometent que es portarà bé recolzant els pressupostos de les autonomies on no mana, Zapatero  intenta presentar com el triomf de l’interès col·lectiu davant dels interessos partidistes, quan és precisament ben al contrari. Ateses les excepcionals circumstàncies de crisi, hauria estat més raonable una entesa mínima amb el primer partit de l’oposició i intentar arribar, fins a on fos possible, a un acord amb la resta de partits.

La política és, en el fons, una confrontació d’interessos arbitrada per l’art del possible. Però de grans interessos, no d’interessos petits, tirant a miserables. Fer dependre l’aprovació de la llei econòmica més important de la compra descarada de vuit vots al Congrés, sobretot en temps d’excepcionalitat crítica per a tots els ciutadans, és una aberració, és sectarisme, és degradació i és corrupció política.