14 de Desembre de 2009

Consultes sobiranistes, cap on van?

Aquestes “consultes sobiranistes”, o referèndums, sí que «van a algun lloc», senyor Zapatero. Si no fos així no es farien. No tenen valor jurídic, com ha advertit la vicepresidenta De la Vega, però tenen valor polític i social, cosa que, a la llarga, pot ser més important.

Al marge del seu resultat concret, discutible per manca de rigor i de garanties formals, aconsegueixen posar en el primer pla de l’actualitat la qüestió de l’independentisme català, que de ser un tema que fins fa pocs anys era tabú va passant a ser matèria de plantejament i consideració normal, encara que no majoritària, com indiquen els modestos resultats obtinguts i diverses enquestes. De ser una qüestió poc més que doctrinal i de proclames polítiques, va derivant cap a la necessitat de preses de consciència i de posicionament personal d’una  gran part de la ciutadania.

Partits polítics i sectors socials cada vegada més amplis es veuen obligats a definir-se i a posicionar-se. També crea divisió, especialment en una societat tan plural i heterogènia com la catalana (només cal veure els resultats, molt diferents en les poblacions petites dels de les grans), i fins i tot pot sortir-los malament, als convocants, si no aconsegueixen llurs expectatives, cosa que, en el fons, podria donar-los una inconfessable sensació de frustració. Ara ja parlen d’heroïcitat més que no pas d’èxit. Però el debat va guanyant terreny i s’amplia i es vigoritza, dins i fora de Catalunya, gràcies en bona mesura a les actituds incomprensibles i a les centralistes reaccions governamentals, i a les posicions polítiques i socials contràries que, amb les seves freqüents desmesures, ajuden a cohesionar i enfortir el moviment separatista. I amb l’ajuda, o la clara complicitat, a vegades, dels mitjans de comunicació d’aquí, que passen de la simple notícia a la propaganda; i dels de fora, que sovint descalifican o ataquen sense entendre res.

Així, els plantejaments sobiranistes van perfilant estratègies i objectius, a mitjan i llarg terminis, apel·lant a sentiments i a raonaments legítims, encara que no sempre legals, amb l’esperança que, amb el temps i les pressions sociopolítiques, els marcs jurídics es puguin modificar o sobrepassar amb la força de les actituds indomables o dels fets consumats.

Aquests són els “llocs” on van aquestes consultes, la importància de les quals el senyor Zapatero pretén desdenyar o minimitzar afirmant que «no van enlloc». Els seus organitzadors pot ser que siguin uns utopistes, però no són rucs.