19 de Setembre de 2011

Carme Chacón se’n va a la guerra... ideològica i política. I precisament a Catalunya, la seva terra, on la cosa està que crema entre el foc creuat de "separadors" i "separatistes".

Tot just ser proclamada la ministra de Defensa, Carme Chacón, candidata del PSC per Barcelona en les eleccions generals del 20-N, ha començat a disparar contra uns i contra els altres, amb el coratge que la caracteritza.

Quan en la política catalana el discurs "políticament correcte", encoratjat per molts pròcers, és que els ponts amb Espanya s'han trencat definitivament, la candidata socialista, que ja va guanyar en les eleccions del 2008, torna a aixecar la bandera de la possible entesa entre Catalunya i Espanya. Aquesta és la seva batalla, en la qual pot trobar molts més seguidors del que alguns creuen o voldrien creure.

En aquesta "tercera via" en què pretén situar el Partit dels Socialistes de Catalunya –de fa temps, a la deriva– davant les eleccions generals del 20-N, ha criticat l’"anticatalanisme de la dreta reaccionària" i l’"independentisme rupturista". Els que volen "treure Catalunya d'Espanya i els que volen treure Espanya de Catalunya", afirma Chacón, "es retroalimenten" avalant un model de "fracàs i claudicació", que no era precisament el de l'expressident Tarradellas, que posa com a exemple (Tarradellas serveix per a tot ! ) de no claudicació, i del que cita aquestes paraules: "Catalunya té vocació d'autonomia, esperit independent, però no independentista".

En aquest moment complicat i  calent, el discurs de Chacón trenca esquemes segurament massa instal·lats, més en la classe política i mediàtica que en la societat catalana, no exempta de contagi. Per això ja està aixecant reaccions contràries, com la demagògica del president Artur Mas, quan l'acusa de "descobrir ara un país que es diu Catalunya".

Evidentment, la Catalunya d'Artur Mas i la de Carme Chacón no és la mateixa. Però tots dos són catalans, com tants ciutadans d'una Catalunya diversa i plural, de la qual ningú té dret a apropiar-se’n, com molts pretenen abusivament i des de posicions diferents.

Després de les moltes guerres, malauradament més cruentes -que des del seu ministeri de Defensa ha conegut en diverses parts del món- , una combativa Carme Chacón torna de Madrid i aixeca amb força el seu estendard de concòrdia i de refer ponts Catalunya-Espanya, en una guerra ideològica i política per intentar guanyar les pròximes eleccions generals a Catalunya, que tindran clares conseqüències polítiques per a Espanya.