01 de Desembre de 2010



El catalanisme ha guanyat en les eleccions catalanes. Han perdut les esquerres i el separatisme. El catalanisme és centrisme i negociació. És nacionalisme moderat, possibilista i dialogant.

Ja no hi haurà, per tant, ni ara ni després, referèndum d'autodeterminació. Es pressionarà fortament, això sí, per un Pacte econòmic, “en la línia” del Concert basc (manera força ambigua de dir). I pel reconeixement més clar i substancial de la personalitat de Catalunya. Serà per la via de la negociació i de l'intercanvi de vots amb qui ostenti el poder a Madrid en el moment oportú. Un intercanvi de suports parlamentaris amb el PSOE o amb el PP.

Segurament amb el Partit Popular que, de la mà de l'Alícia Sánchez Camacho, ha tingut uns molt bons resultats, els millors de sempre, en aquestes importants eleccions catalanes, on Zapatero ha sofert un gran revés amb la desfeta del PSC, que entra en crisi, i de Montilla que, amb un honest exercici de coherència i dignitat, ja s’ha retirat. L’entrada del partit radical independentista de Laporta és significativa, però globalment poc trascendent.

Són, també, uns resultats electorals que, probablement, seran decisius perquè Rajoy arribi a La Moncloa, després de “l’error Zapatero”, que també ha arrossegat ERC a la desfeta. És molt possible que el canvi a España, seguint l’onada conservadora europea, propiciada per la crisi econòmica, ja hagi començat per Catalunya. 

Si el gran vencedor, Artur Mas, polític preparat, malgrat la seva inclinació personal independentista i la decantació de la formació política que lidera cap a la dreta, no comet l'error de creure que CiU és Catalunya, com de vegades ha semblat, i a més de clarificar i aturar els casos de corrupció, sap integrar al seu anunciat “projecte de país" als votants dels ara perdedors ERC i el PSC de Montilla -les classes populars i treballadores- la seva presidència pot obrir una època de més tranquil·litat, serenitat i progrés, que és el que la gent ha votat.

La moderació i el diàleg han d'evitar la ruptura de la cohesió interna d'una societat tan plural com la catalana i, també, la ruptura externa amb la complexa societat espanyola. Probablement, la còmoda victòria electoral de Mas i el realisme de CiU faran que les coses tirin per aquí.
       
Cal recobrar l'esperit del millor catalanisme.