e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 d'Octubre de 2010

Catalunya perd pistonades

Erròniament, Catalunya s’automargina en les grans decisions del panorama polític general i perd pistonada. L’alarma comença a créixer fortament en l’opinió pública catalana, mentre els seus polítics continuen disparant en llurs jocs de fogueig.

Alguns esdeveniments concrets dels últims dies ja han fet efecte i constitueixen un seriós toc d’atenció sobre això. Són principalment, els quatre següents:

Primer. L’acord de Zapatero amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) –que precisament està en l'oposició, a Euskadi–, que salva els Pressupostos Generals de l’Estat i garanteix la continuïtat de Zapatero en la presidència del Govern fins al final de la legislatura. Un pacte fosc i discutible, però molt important per a l’estabilitat del govern central durant gairebé un any i mig i mot rendible, econòmicament i políticament, per al nacionalisme basc i per a Euskadi –que veu complertes les  reivindicacions establertes en el seu Estatut d’Autonomia–, a més d’un reconeixement, de facto, com a possible mediador en el problema d’ETA.

Segon. Una certa marginació de Catalunya en l’última remodelació del Govern, en la qual andalusos i bascos guanyen posicions mentre que el Partit Socialista Català veu debilitada la seva posició en l’escena política general precisament en vigílies electorals, en què tot apunta a una victòria de Convergència i Unió, partit que presideix el lideratge ascendent d’Artur Mas. Tot plegat sembla una maniobra de Zapatero per a intentar comptar, en el futur, amb els vots parlamentaris de CiU. De moment a canvi de fum.

Tercer. La punxada dels anomenats referèndums sobiranistes catalans cada vegada que es fan en poblacions més importants, consultes populars que han desinflat una certa eufòria inicial i que finalment, en la pràctica, podrien resultar ser contraproduents per a les intencions immediates dels seus impulsors. S’ha pogut comprovar que el separatisme continua essent molt minoritari, a Catalunya, i ha deixat així d’ésser un objectiu despertador d’entusiasme, a curt termini i a mitjà termini, i un temor imminent per a la resta de l’estat espanyol.

Quart. A mesura que es van acostant les eleccions autonòmiques catalanes, els dos grans partits amb possibilitat de governar (CiU i PSC) es distancien més o menys clarament del sobiranisme –el PSC de manera contundent, i CiU més subtilment– buscant el vot dit espanyol, majoritari en les grans ciutats i en les àrees metropolitanes. I així queda patent el doble joc o l’ambigüitat d’algunes formacions polítiques de Catalunya: una cosa és la retòrica, per no perdre imatge interior i no deixar-se guanyar espai per la proliferació de partits i plataformes sobiranistes, i una altra és la necessitat d’una collita de blat de veritat en les urnes.
Amb les seves enceses i inacabables polèmiques domèstiques, per transcendentals que semblin, Catalunya gasta la pólvora de les energies que necessita per a influir decisivament en la governació estatal, com ha propugnat tradicionalment el catalanisme. I en aquesta automarginació s’immola (a curt termini inútilment) en profit d’un somni romàntic que algú ha qualificat de “refugi” de moltes frustracions i d’il·lusions difícilment abastables. Mentre Catalunya s’automargina, gastant pólvora en salves i en lamentacions victimistes, n’hi ha que s’emporten l’aigua cap el seu molí. Catalunya, cada dia que passa, perd més pistonades.      
 













Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1014
3
Comentaris afegits 
Eduard (Cambrils) 22-10-2010 - 19:53
ganes de desprestigiar Catalunya! Ja est b! Noms parlar del malament que ens va tot!
Pep (Santa Coloma de Gramenet) 22-10-2010 - 10:37
Aquesta no s la poltica 'pujoliana' de "peix al cove"
santi (Amposta) 21-10-2010 - 11:44
mentre ens distreiem amb les nostres coses i picabaralles internes, cada cop ens faran menys cas, est molt clar. No anem enlloc...Pobre Catalunya en mans d'aquests poltics de vol gallinaci, que deia Pla
TORNAR