30 de Novembre de 2008

És preocupant aquest clima amenaçador que van creant alguns partits polítics, institucions i opinadors catalans en contra del què pugui decidir el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Perquè és un atemptat directe a l’Estat de Dret i, en conseqüència, va contra el nostre sistema democràtic. Sigui en nom del que sigui –fins i tot, subjectivament legítim- són actituts antidemocràtiques.

És lícit discrepar de l’actual legislació fonamental, perquè en política no hi ha dogmes. És lícit, també, pensar que la nostra democràcia és perfectible i que caldria perfeccionar-la, atenent a la pròpia experiència i a la d’altres països amb més tradició democràtica. Hi ha camins legals –no sempre fàcils, és cert- per a fer-ho.

El què no és lícit és pretendre i crear el clima per a tirar a rodar la normativa bàsica que regula la nostra actual convivència. I a sobre, fer-ho desprestigiant les institucions, pressionant i amenaçant de desacatament. Per exemple, desprestigiant, pressionant i amenaçant de desacatament el nostre més Alt Tribunal, com s’està fent.

Si no s’acaten les sentències dels Tribunals, per més que desagradin a alguns, ens carregarem el sistema legal. Si ens carreguem l’Estat de Dret –per molt deficient que pugui ser-, instaurarem l’Estatut de l’Arbitrarietat, l’Estat del Més Fort, l’Estat del Caos. En política no hi ha dogmes, ni per a uns ni para els altres; hi ha normes de convivència.

Amb actituts com aquestes posem en perill la convivència. Ens carregarem, en definitiva, la Democràcia que tant va costar recuperar. Tinguem, també en això, “memòria històrica”. I responsabilitat històrica.