e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Setembre de 2012

Calmi's, senyor Mas

Calmi's una miqueta, senyor Mas! Vostè no va ser a la manifestació i ara, després del seu èxit de participació, vol capitalitzar-la. Un contrasentit. L'èxit és dels quals la van organitzar i dels que van assistir.



Vostè va dir, molt atinadamente, que no hi seria perquè, com a president de tots els catalans, no li corresponia ser-hi, ja que no tots els ciutadans participaven de les motivacions d'aquella convocatòria. A més, aquestes eren vàries i diverses: malestar econòmic, pacte fiscal, indignació, independència... Tot legítim, però per a vostè era -repetia- el pacte fiscal-.


I ara, en nom d'aquella massiva mostra de llibertat d'expressió popular, vostè pretén posar-se al capdavant i ho fa amb desafiament i encoratjant a l'agitació. I això no és seriós si vostè vol seguir sent el president de tots i no d'una part dels ciutadans de Catalunya, per molt important que aquesta part sigui. Menys encara, si vol aprofitar-la per als interessos de la seva concepció partidista de Catalunya, o potser electoralment.

Miri vostè, amb crispació social i desafiament a l'Estat no sol aconseguir-se res positiu i durador. Macià i Companys són exemples d'això, per més que ara els homenatgem i honrem. Prat de la Riba, en canvi, va posar els fonaments teòrics i pràctics estables d'una Catalunya pròspera i orgullosa de si mateixa.

Vostè, amb certa elegància i habilitat verbal, agita i desafia. I això crea inestabilitat econòmica, social i política. Els diners són porucs i fugen, la convivència fràgil i la política voluble. Creu que és la millor forma i el moment més adequat per solucionar els problemes urgents i tirar el país endavant? Pot ser la seva legítima percepció, la qual cosa no vol dir la més encertada. Ni molt menys la més compartida per tots els catalans: els que es van manifestar, per diferents motius, i els que no es van manifestar, que són majoria, encara que potser algun dia els que la votin puguin ser-ho; tingui confiança en la gent.

Quan l'expresident Jordi Pujol, polític discutit però de talla, anava a Madrid feia pedagogia a favor de Catalunya, almenys de la seva concepció d'ella. Vostè hi va i desafia les institucions estatals i crea mal ambient contra Catalunya. Un greu error, sempre que no es cregui en les bondats de l'Apocalipsi.


Vostè, senyor President, en la meva modesta i discutible opinió, incorre en diverses contradiccions:


- Va dir -repeteixo- que com a president de tots els ciutadans, no aniria a la manifestació (que assegura era per reclamar el pacte fiscal) i després que pren un clar aire i clam independentista, l'assumeix plenament i la pretén liderar, deixant així de ser ja el president de "tots".


- Vostè va a la capital de l'Estat a demanar o negociar el seu "pacte fiscal" després de declarar solemnement, aquí i allí, que aquest és un necessari pas decisiu per independitzar-se de l'Estat. Què vol que li contestin? Com vostè no és ingenu, cal pensar que va a provocar.

- Vostè és legalment president de la Generalitat i representant ordinari de l'Estat a Catalunya en virtut precisament de l'establert per la Constitució, que va prometre acatar en la seva presa de possessió, i ara pretén desobeir-la i crida a desacatar-la. Està negant els propis fonaments jurídics i polítics del seu càrrec; es queda penjat en l'aire.


- Infringir i animar a desacatar, d'alguna forma, la Constitució en nom de la democràcia (que es concreta en l'Estat de dret, encara que aquest pugui no agradar) i de l'èxit d'una manifestació massiva, és confondre el legítim i constitucional dret a la llibertat d'expressió, amb el resultat d'unes eleccions lliures i amb vot secret. Manifestar-se no és el mateix que votar amb totes les garanties.



Si una situació política plasmada en una Constitució, massivament votada en el seu moment també a Catalunya, no agrada o es considera lesiva per a uns drets individuals o col·lectius, el que cal fer, és lògic, és intentar modificar-la. No pretendre rebentar-la.



Quan el president Pasqual Maragall es va adonar de l'error comès amb l'obstinació d'aprovar un nou Estatut (amb l'opinió contrària de Jordi Pujol) i després amputat pel Constitucional, amb el gran desgast polític i social que va suposar, va dir que no havia valgut la pena. I que en lloc de pretendre rebentar la Constitució per dins amb el projecte d'Estatut, hauria estat millor començar per modificar aquella, ja que es donaven certes circumstàncies favorables.

Prengui nota, senyor Mas. I freni les seves impaciències –per legítimes que siguin i malgrat tenir aquestes un important suport ciutadà, però no el clarament majoritari–, i calmi-se'n una mica, en bé d'un projecte a més llarg termini i amb un suport més indiscutible de la ciutadania. I pel bé, sobretot, de la necessària estabilitat que requereix ara el país. Que l'èxit de la manifestació –a la qual no va acudir– no li pugi al cap.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1186
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR