09 de Febrer de 2011

Batasuna: "per imperatiu legal"

Si ningú ha qüestionat mai, fins ara i que es sàpiga, els juraments o promeses "per imperatiu legal" d'acatar la Constitució d'alguns polítics, diputats i senadors –cosa força sorprenent, serà difícil ara qüestionar la "condemna de la violència, inclosa la d'ETA ", també per "imperatiu legal" –tot i que no utilitzi aquesta formula literalment– que fa de forma solemne el nou partit de Batasuna. 

La seva imperiosa necessitat d'entrar en el joc polític per aconseguir o avançar en els seus fins, impedida per la Llei de Partits Polítics als que no condemnen i rebutgen la utilització de la violència, fa irremeiable que la nova força abertzale decideixi passar formalment per l’adreçador legal. Quedar fora és condemnar-se a la inoperància política pràctica. Aquesta fórmula, que millora radicalment els anteriors intents, tampoc sembla ètica, però pot resultar més útil, política i econòmicament, si els tribunals li donen el plàcet. 

Aquest nou plantejament estratègic no el fa només "per imperatiu legal", sinó també per imperatiu real, és a dir, perquè no té altra sortida ja que la immensa majoria de la societat rebutja la violència per aconseguir fins polítics. I, a més, l'experiència de tantíssims anys sense haver aconseguit els seus propòsits amb aquests mètodes, no només ha augmentat el seu rebuig generalitzat, sinó que ha portat al debilitament clar de les forces que propugnaven o recolzaven obertament la violència. 

D'altra banda, una democràcia no pot excloure del seu si uns milers de ciutadans que diuen solemnement comprometre’s a respectar les seves normes, per simples sospites sobre la seva sinceritat. Una altra cosa serà que hi hagi raons i indicis clars, verificables, que s'actua amb engany i traïdoria, que som davant d'un "cavall de Troia" d'ETA. Això li toca a la Justícia verificar-ho i valorar-ho. Per això som en un Estat de dret. 

També és possible que un Govern molt debilitat i desprestigiat, amb una crisi econòmica que l'ofega, tingui interès a promoure i aprofitar aquestes maniobres legals per a apuntar-se un gol polític en un tema especialment sensible com és avançar –o que ho sembli– cap a la fi del terrorisme. Un subtil joc d'interessos per ambdues parts, que s'entrecreuen en aquest cas.

La veracitat i la prudència haurien de predominar per no donar passos en fals, sense renunciar als principis democràtics.